Tot i pertànyer a una generació anterior, se sentia integrat al Modernisme. A. Mestres resulta una figura important per al moviment, ja que era el punt de referència més proper per als il·lustradors modernistes i va ser l'impulsor d'una nova escola.

Va col·laborar activament com a il·lustrador cap als anys setanta del segle XIX en publicacions com La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa i com a escriptor en diaris com La Publicitat. Concebia el llibre com a art global i, per tant, la seva obra abraçava des del text (tant prosa com poesia) fins a la il·lustració, entesa aquesta com una forma d'expressió igual que el mateix text i no pas com un complement o suport. Aquests trets es poden veure en una de les obres més reeixides d'aquest autor, Liliana (1907), la qual és considerada sovint com a exemple de la producció modernista de l'artista.

La seva trajectòria, molt fecunda quant a dibuixos, va quedar interrompuda a causa de la seva ceguera cap al 1920.

La major part de la seva obra lírica i dramàtica fou musicada per E. Granados, A. Vives o E. Morera.