La mostra subratlla les correspondències entre dos artistes que van interrogar al llarg de les seves carreres els principis de l'escultura i van subvertir la mirada tradicional cap al cos humà des d'una estètica renovadora.

L'exposició del MAK vol mostrar Otto Prutscher (1880-1949), setanta anys després de la seva mort, en els diversos papers que va tenir en el desenvolupament de la modernitat vienesa. Prutscher fou un arquitecte i un dissenyador que va utilitzar tots els materials diversos de les arts aplicades, va ser dissenyador d'exposicions, professor i membre de tots els moviments de reforma artística importants, des de la Secession als Wiener Werkstätte (Tallers Vienesos) i la Werkbund.

Aubrey Beardsley (1872-1898) va sorprendre i va delectar el Londres del final del període victorià amb els seus dibuixos sinuosos en blanc i negre. Va explorar l'eròtic i l'elegància, l'humor i l'esperpent, sumant admiradors arreu del món amb el seu estil particular.
Aquesta mostra abasta la carrera intensa i prolífica de Beardsley com a dibuixant i il·lustrador, que es va veure interrompuda per una mort prematura a causa d'una tuberculosi als 25 anys d'edat. La personalitat carismàtica i enigmàtica de Beardsley va contribuir també al fenomen que es va generar entorn d'ell i del seu art.

L'última exposició que presenta el Museu Munch abans de traslladar-se al nou edifici  comprèn per primera vegada obres de totes les seves col·leccions. Aquesta és l'última oportunitat per visitar el Museu Munch en el que ha estat el seu edifici icònic des de 1963.

L'exposició inclou obres cèlebres de Munch com ara El crit, Madonna, Nit estelada, El petó, i altres joies d'artistes com Amaldus Nielsen, Harriet Backer, Ludvig Ravensberg, Teddy Røwde, Jakob Weidemann i Johan Berner Jakobsen.

L'exposició explora els dissenys vívids de Tiffany en relació amb els moviments artístics i artesanals emergents a inicis del segle XX. A partir de l'exhibició dinàmica i il·luminada de vint dels millors llums de taula i de peu del dissenyador, "Tiffany en flor" presenta als visitants la màgia que Tiffani va crear amb milers de fragments de vidre i l'energia de moda dels llums elèctrics. Fotografies d'època i relats dels seus artesans permeten a més endinsar-se a la botiga i estudi de Tiffany.

La mostra itinerant "El Modernisme i les flors. De la natura a l'arquitectura" està dedicada a la representació de plantes i flors aplicades a la construcció a través de les arts decoratives del Modernisme. Per primera vegada una mostra estableix un diàleg entre el món vegetal i l'arquitectura modernista. El discurs expositiu s'estructura en quatre àmbits. En el primer s'explica el procés creatiu que feien els artistes per "capturar" les imatges de les flors. En el segon es realitza un recorregut per vuit arts aplicades a l'arquitectura ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat i els seus processos de creació. En el tercer s'ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable. Finalitza amb el plantejament de la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. A la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar s'amplia l'exposició amb noves peces, a més posa especial atenció a la representació de flors a la ceràmica utilitzada per l'arquitecte en els seus edificis.

La mostra està comissariada per Fàtima López, Marta Saliné i Vicente de la Fuente, doctors, en Història de l'Art i membres del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona.

L'exposició, que es podrà visitar a Sevilla fins al 28 de juny de 2020, té com a objectiu mostrar com es veia la dona a final del segle XIX i principi del XX.
La mostra presenta un total de 47 obres, entre les quals es compten 42 pintures i 5 estàtues. Dels 29 artistes representats, llevat de Pierre-Auguste Renoir i Joaquim Torres García, són tots espanyols de la talla Joaquim Sorolla, Ramon Casas, Benjamín Palencia, Anglada Camarasa o Santiago Rusiñol.

L'exposició traça el recorregut i les influències artístiques i filosòfiques que van nodrir l'artista Giorgio de Chirico de Munic a Torí, després a París on va descobrir l'avantguarda pictòrica del seu temps i finalment a Ferrara. La mostra posa en valor els vincles del pintor -descobert per Apollinaire i posteriorment recolzat pel comerciant d'art Paul Guillaume-  i amb els cercles culturals i literaris parisencs.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

Una exposició dedicada a la figura d'Isidre Nonell (Barcelona, 1872-1911), un dels millors artistes de finals del segle XIX i els inicis del XX, del qual el Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva un importantíssim fons. El fil conductor de la seva obra permetrà aprofundir en el coneixement de les fonts en les quals es va alimentar el seu imaginari poètic, amb mirades retrospectives cap a la tradició i a tots aquells artistes en què es va emmirallar.

Intercanvi d'idees, història, creixement intel·lectual, futur... Aquestes són les bases que planteja el III Congrés Iberoamericà d'Història del Moble 2020 i que portarà a Barcelona a grans experts del sector de tot el món. Es tracta, en aquest sentit, de l'únic congrés que aprofundeix en la història del moble i que aglutina coneixements de valor per a avançar en aquest camp de recerca.
Sota el lema Connexiones/Conexões/Connections, es posaran en relleu les connexions espacials, temporals matèriques i formals del mobiliari espanyol, portuguès i anglès, els tres idiomes que tractarà el Congrés.

Les propostes de comunicació es poden presentar fins al 31 de març a: congreso@estudidelmoble.com