La mostra, comissariada des del Museu d'Art de Cerdanyola amb la col·laboració de la Fundació Joan Abelló, ens aproxima a la temàtica del nu masculí, des d'una perspectiva feminista que reivindica la igualtat de gènere i la diversitat d'identitat de gènere, sexual i afectiva.

Descobreix l'arquitecte Otto Wagner, figura principal de l'escena arquitectònica europea del tombant dels segles XIX i XX. Les seves obres van contribuir en gran mesura a l'aparició d'una "arquitectura moderna".
Aquesta exposició forma part de la temporada vienesa que organitza la Cité.

La mostra subratlla les correspondències entre dos artistes que van interrogar al llarg de les seves carreres els principis de l'escultura i van subvertir la mirada tradicional cap al cos humà des d'una estètica renovadora.

L'exposició del MAK vol mostrar Otto Prutscher (1880-1949), setanta anys després de la seva mort, en els diversos papers que va tenir en el desenvolupament de la modernitat vienesa. Prutscher fou un arquitecte i un dissenyador que va utilitzar tots els materials diversos de les arts aplicades, va ser dissenyador d'exposicions, professor i membre de tots els moviments de reforma artística importants, des de la Secession als Wiener Werkstätte (Tallers Vienesos) i la Werkbund.

Aubrey Beardsley (1872-1898) va sorprendre i va delectar el Londres del final del període victorià amb els seus dibuixos sinuosos en blanc i negre. Va explorar l'eròtic i l'elegància, l'humor i l'esperpent, sumant admiradors arreu del món amb el seu estil particular.
Aquesta mostra abasta la carrera intensa i prolífica de Beardsley com a dibuixant i il·lustrador, que es va veure interrompuda per una mort prematura a causa d'una tuberculosi als 25 anys d'edat. La personalitat carismàtica i enigmàtica de Beardsley va contribuir també al fenomen que es va generar entorn d'ell i del seu art.

L'última exposició que presenta el Museu Munch abans de traslladar-se al nou edifici  comprèn per primera vegada obres de totes les seves col·leccions. Aquesta és l'última oportunitat per visitar el Museu Munch en el que ha estat el seu edifici icònic des de 1963.

L'exposició inclou obres cèlebres de Munch com ara El crit, Madonna, Nit estelada, El petó, i altres joies d'artistes com Amaldus Nielsen, Harriet Backer, Ludvig Ravensberg, Teddy Røwde, Jakob Weidemann i Johan Berner Jakobsen.

Les ponències que es presentaran durant els dos dies del congrés (4 i 5 de juny) abordaran dos temes: les de dijous se centraran en "Els pioners de l'edifici modern als Països Baixos" i el seu impacte en la història de l'arquitectura; les de divendres seran d'abast internacional, amb presentacions sobre "La preservació d'icones en perill".
El congrés inclourà visites a uns 23 edificis singulars dels Països Baixos, Bèlgica i França.

Inscripcions subjectes a disponibilitat.

2 de juny. Trobades d'experts.
3 de juny. Visites d'edificis d'Utrecht prèvies al congrés.
4-5 de juny. Conferències i visites d'edificis d'Amsterdam i Rotterdam.
6-8 de juny. Visites d'edificis de Brussel·les, Lille, ciutat de París i entorns posteriors al congrés.

L'exposició explora els dissenys vívids de Tiffany en relació amb els moviments artístics i artesanals emergents a inicis del segle XX. A partir de l'exhibició dinàmica i il·luminada de vint dels millors llums de taula i de peu del dissenyador, "Tiffany en flor" presenta als visitants la màgia que Tiffani va crear amb milers de fragments de vidre i l'energia de moda dels llums elèctrics. Fotografies d'època i relats dels seus artesans permeten a més endinsar-se a la botiga i estudi de Tiffany.

L'exposició traça el recorregut i les influències artístiques i filosòfiques que van nodrir l'artista Giorgio de Chirico de Munic a Torí, després a París on va descobrir l'avantguarda pictòrica del seu temps i finalment a Ferrara. La mostra posa en valor els vincles del pintor -descobert per Apollinaire i posteriorment recolzat pel comerciant d'art Paul Guillaume-  i amb els cercles culturals i literaris parisencs.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

Una exposició dedicada a la figura d'Isidre Nonell (Barcelona, 1872-1911), un dels millors artistes de finals del segle XIX i els inicis del XX, del qual el Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva un importantíssim fons. El fil conductor de la seva obra permetrà aprofundir en el coneixement de les fonts en les quals es va alimentar el seu imaginari poètic, amb mirades retrospectives cap a la tradició i a tots aquells artistes en què es va emmirallar.