La Society of Antiquaries celebra per segon any consecutiu el Dia de William Morris amb una jornada de portes obertes a Burlington House (Londres). Serà aquest divendres, 17 de maig, i s'hi podrà veure una exposició temporal amb una vintena d'objectes, imatges i llibres de les seves col·leccions.

William Morris fou un artesà i dissenyador conegut com el pare de l'Arts & Crafts. Nascut a la Gran Bretanya i diferenciat de l'Art Nouveau del continent, els dissenys d'aquest moviment artístic sovint s'inspiraven en la naturalesa.

Per primera vegada, el Petit Palais revela la diversitat i l'amplitud de la seva col·lecció de dissenys de joieria, que abasta més d'un segle de creació, des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjans del segle XX.

La mostra se centra en La núvia, aquest gran quadre que Klimt va deixar inacabat a causa de la seva mort inesperada i prematura el febrer de 1918. La núvia es presenta envoltat de nombrosos dibuixos a llapis en què Klimt havia treballat curosament diverses de les figures del quadre i altres estudis que es van trobar en l'última llibreta d'esbossos de l'artista. Una gran part d'aquests estudis es mostren ara al públic i permeten la comparació directa amb el quadre. Com a part de la preparació de l'exposició, es van realitzar un seguit d'anàlisis tècniques detallades de l'obra, incloent l'ús de raigs X, i també se'n presenten els resultats.

L'exposició del Museu Orsay sobre l'artista noruec Christian Krohg és la primera retrospectiva de la seva obra fora d'Escandinàvia, després de les exposicions a Oslo i Lillehammer el 2012 i Copenhaguen el 2014. En destacar les obres naturalistes i compromeses de Krohg, el museu ofereix una nova perspectiva sobre l'art noruec de finals del segle XX i principis del segle XX.

L'exposició revela els secrets que s'amaguen sota la superfície de les famoses obres de Gustav Klimt: com aplicava l'artista l'or i altres metalls preciosos al llenç? Les tecnologies actuals permeten observar les capes internes de la pintura i comprendre el procés de treball de Klimt.

La mostra que presenta vint-i-quatre obres d'Ignacio Zuloaga (1870-1945) i dotze d'Hermen Anglada-Camarasa (1871-1959), aquesta exposició permet observar les coincidències i les diferències entre aquests pintors. Tots dos van recrear als seus quadres els temes que tan bé es venien al París de l'època, com ara gitanes, majas i paisatges. Malgrat que tots dos van tenir una forta i similar influència de l'impressionisme i el postimpressionisme, les diferències entre els seus llenguatges artístics i els seus enfocaments són ben evidents.

Una exposició d'obres mestres de l'Art Nouveau, en la que les flors sónl es protagonistes.

La mostra reuneix un centenar d'objectes característics del Modernisme en les seves variants d'Espanya, Art Nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya i Sezession austríaca. També es dedica dos espais monogràfics als dissenyadors Josef Hoffman i Peter Behrens.

"Temps de canvi" entrellaça elements biogràfics i artístics, centrant-se en les ruptures i transformacions de les «obres tardanes» d'Egon Schiele del 1914 al 1918, un període que fins ara ha rebut comparativament poca atenció. Durant aquest període, Schiele va abandonar gradualment els radicals experiments formals del 1910 al 1914 i va desenvolupar un estil més realista caracteritzat per una empatia més profunda. El seu traç es va fer més tranquil, fluid i orgànic, i les figures que representava van adquirir més plenitud física. L'exposició també ofereix noves perspectives sobre aquest període crucial en incorporar materials d'arxiu contemporanis, com ara el diari inèdit d'Edith Schiele.

La mostra, considerada la més extensa de l'obra d'Archibald Knox del món, presenta més de dues-centes obres de l'artista de l'illa de Man procedents de col·leccions de totes les illes britàniques que inclouen peces de plata, de peltre i joies, a més de pintures, esbossos, manuscrits, ceràmiques, teixits i mobles que rarament s'han pogut veure abans.

L'exposició ofereix al visitant una experiència única per aprofundir en la creació artística del principal exponent de l'estil de disseny del "renaixement cèltic britànic" de finals del segle XIX i principis del XX, alhora que explora la seva terra natal, l'illa de Man, a la qual l'obra de Knox estava estretament lligada.

La inauguració de l'exposició es complementarà amb un seminari al Museu Manx els dies 5 i 6 d'abril de 2025. Les conferències de Stephen Martin i d'Anthony Bernbaum, dos dels majors experts en la vida i l'obra d'Archibald Knox, es centraran en l'estil Cymric de l'artista i en la influència mítica i simbòlica de la cultura i la història de l'illa de Man en la seva obra.

La mostra reuneix exemples notables de ceràmica francesa que van suposar una innovació enorme en el camp de la ceràmica artística, d'aquest període.

Dins del fenomen cultural més ampli que es va conèixer com a ?japonisme', alguns artistes com Félix Bracquemond, Ernest Chaplet, Théodore Deck, François Laurin i Albert-Louis Dammouse van incorporar temes, decoracions i formes inspirades en l'art japonès en les seves peces de ceràmica.

El Palazzo Bonaparte presenta "Munch, el cricrit interior", una gran exposició retrospectiva, amb 100 obres del Museu Munch d'Oslo, dedicada a Edvard Munch.

És la primera mostra que el Museu d'Orsay dedica a l'espectacular desenvolupament del cartell il·lustrat en color a finals del segle XIX.

La exposició, que inclou una sèrie única d'obres dels mestres del cartellisme, mostra com aquest mitjà es va elevar fins "al rang de la pintura mural", tal com ho va expressar el crític d'art de Nancy Roger Marx. Aquesta immersió en l'era daurada del cartell il·lustrat també analitza l'auge del consum i la cultura de masses, en què l'art del cartellisme va tenir un paper alhora com a vector i com a símptoma. Dibuixos, objectes d'art, fotografies i pintures evoquen l'efervescent món del carrer com a escenari durant la Belle Époque, la imatge de la qual fou en part conformada per aquests cartells.

La mostra, que es podrà visitar del 18 de març al 6 de juliol de 2025, està organitzada en col·laboració amb la Biblioteca Nacional de França. L'han comissariat conjuntament Élise Dubreuil, curadora en cap d'Arts Decoratives del Museu d'Orsay; Sandrine Maillet, responsable de la col·lecció de cartells de la Biblioteca Nacional de França; Anne-Marie Sauvage, curadora general de biblioteques, i Clémence Raynaud, curadora en cap d'Arquitectura del Museu d'Orsay.

La mostra revaloritza l'obra de l'artista pioner de l'Art Nouveau Alphonse Mucha (n. 1860, Ivančice, Moràvia, Imperi austríac; m. 1939, Praga, Txecoslovàquia) i n'explora l'impacte en l'art gràfic des de la dècada de 1960. Aquesta exposició ofereix l'oportunitat d'examinar el desenvolupament de l'estil de Mucha i explorar com el seu art va ser redescobert per generacions posteriors d'artistes. Mucha va ser una influència clau en l'art psicodèlic dels anys seixanta i setanta, així com en una àmplia gamma de la cultura visual des de finals del segle XX fins als nostres dies, exemplificada als còmics nord-americans, el Manga japonès i els murals de carrer.