Una exposició d'obres mestres de l'Art Nouveau, en la que les flors sónl es protagonistes.

La mostra reuneix exemples notables de ceràmica francesa que van suposar una innovació enorme en el camp de la ceràmica artística, d'aquest període.

Dins del fenomen cultural més ampli que es va conèixer com a ?japonisme', alguns artistes com Félix Bracquemond, Ernest Chaplet, Théodore Deck, François Laurin i Albert-Louis Dammouse van incorporar temes, decoracions i formes inspirades en l'art japonès en les seves peces de ceràmica.

La mostra presenta un recorregut que traça l'interès creixent del pintor vers els elements florals. A través d'olis, dibuixos, fotografies, estampes i indumentària d'Anglada-Camarasa, ens fa comprendre com la flor va esdevenir un element principal de les seves pintures i com les flors van dibuixar la seva vida.

Gothsland i el Museu Picasso de Barcelona ens conviden a un viatge en el temps al París de principis del segle XX, tal com el van percebre els artistes catalans. A través d'una selecció d'obres captivadores, podrem sentir l'atmosfera de la ciutat, descobrir els secrets dels seus artistes i comprendre com van transformar la capital mundial de l'art modern en el seu particular llenç.

L'exposició s'endinsa en un viatge artístic que uneix dues ciutats emblemàtiques, connectant la llum bohèmia de París amb els colors vius de Barcelona.

La mostra rendeix homenatge al talent de grans mestres com Ramón Casas, Santiago Rusiñol, Joan Cardona, Xavier Gosé, Alphonse Mucha, Georges de Feure, Joaquín Torres García, Isidre Nonell? i molts altres, que van capturar amb una sensibilitat única l'esperit i la bellesa d'aquestes dues capitals modernistes. Cada obra exposada és una finestra a un món de detalls, textures i emocions que no us deixarà indiferents.

El tema de la mostra és la relació canviant entre el cartell com a mitjà artístic i creatiu i el paper de les dones. Els homes dissenyadors del primer esclat en el disseny de cartells a Alemanya, de 1905 a 1921 aproximadament, utilitzaven la dona com a tema i les dones com a models de maneres molt diverses.
L'exposició i el corresponent catàleg presenten una selecció provinent de les col·leccions de F. W. Neess i Maximilian Karagöz que mostra els diversos papers de les dones en els retrats que en feien els cartells públics. Les obres presentaven hàbilment i com se suposava que havien de ser les dones. Comunicaven quins eren els comportaments socialment desitjables i quines eren les llibertats concebibles, però també quins eren els límits innegociables.
Per altra banda, les dones també dissenyaven cartells professionalment en aquesta època, malgrat haver-ho de fer en contra els prejudicis de gènere. I els seus dissenys mostraven com se sentien cada vegada més segures per allunyar-se de les artesanies singulars i del petit format on havien estat relegades, per endinsar-se en els anuncis de gran format i la producció massiva. Per dir-ho d'alguna manera, l'emancipació també es va exercir mitjançant el disseny de cartells.

El Museu Albertina ret homenatge a Egon Schiele, un dels artistes plàstics més importants de l'expressionisme, amb una exposició revolucionària. Basada en un concepte originat per Ciprian Adrian Barsan, preveu el retorn de les obres perdudes de Schiele -conegudes únicament per fotografies en blanc i negre- gràcies a la inquietant i emfàtica capacitat artística d'Adrian Ghenie.

Gabriele Münter (1877-1962) va ser una de les fundadores d'El Genet Blau(Der Blaue Reiter), el llegendari grup d'artistes expressionistes amb seu a Munic.
A través de més d'un centenar de pintures, dibuixos, gravats i fotografies, l'exposició proposa descobrir una artista que es va rebel·lar contra les limitacions que planaven sobre les dones de la seva època i que va aconseguir convertir-se en una de les figures excel·lents de l'expressionisme alemany a començaments del segle XX.

L'exposició reunirà els quadres més apreciats de Van Gogh d'arreu del món, alguns dels quals rarament s'exposen públicament, i es presentaran acompanyats dels seus dibuixos extraordinaris. Entre altres, hi haurà Cel estelat sobre el Roine i La casa groga, a més d'Els gira-sols i La cadira de Van Gogh, propietat de la mateixa Gallery.

Malgrat no ser massa coneguda fora del seu país, Harriet Backer (1845-1932) fou la més famosa de les dones artistes de final del segle XIX a Noruega. Pintora, mestra i mentora de pintors, va ser molt aplaudida per l'ús ric i lluminós que feia del color, en un estil molt personal que barrejava escenes interiors amb altres a l'aire lliure. Es va inspirar tant en el moviment realista com en les innovacions de l'Impressionisme, amb unes pinzellades lliures i una atenció meticulosa a les variacions de la llum. És també famosa pels seus retrats delicats de la vida rural i el seu interès pels interiors de les esglésies.

A partir d'una selecció de l'extensa col·lecció del museu, que compta amb uns 1.800 dibuixos de l'artista, la mostra ens descobreix el tema principal de la vida i l'obra del gravador, il·lustrador i escriptor austríac Alfred Kubin (1877-1959).

És l'Art Nouveau un estil? O es podria descriure millor com un estat d'ànim i una fe insaciable en la modernitat? Maison Hannon presenta "Art Nouveau belga: Van de Velde, Serrurier-Bovy, Hankar & Co", una exposició dedicada al moviment Art Nouveau belga en tota la seva diversitat. Amb una àmplia gamma de peces procedents de col·leccions públiques i privades, moltes de les quals no s'han vist mai abans.

La mostra convida a reflexionar sobre la relació entre l'ésser humà i la terra, tot explorant el vincle històric entre el camp i el mercat des del segle XIX fins a l'actualitat.

Amb obres d'artistes com Ramon Casas, Joaquim Mir, Alphonse Mucha, Hermen Anglada Camarasa, Modest Urgell i Joaquim Vayreda, entre d'altres, la mostra permet descobrir com els artistes han representat al llarg dels anys els camps i els mercats.

La mostra "Elfs de Friedrich Wilhelm Kleukens" presenta set pintures de gran format de criatures èlfiques alades pintades fa més d'un segle per Kleukens per a la sala d'espera de la casa de bany número 2 de l'Sprudelhof de Bad Nauheim. Aquestes pintures es podran veure de prop per observar-ne tots els detalls fins a l'octubre de 2024, quan seran retornades al seu lloc original a la casa de bany, que tornarà a servir com a part de les instal·lacions del balneari.

Aquesta exposició és l'última oportunitat de veure els set quadres de gran format de criatures alades semblants a elfs que Friedrich Wilhelm Kleukens va pintar fa més de 100 anys per a la sala d'espera de la Badhause 2 (Casa de Banys 2), a l'Sprudelhof de Bad Nauheim.

Al final de l'exposició, els elfs tornaran a la ubicació original i només estaran exposats durant una visita a la sauna, ja que la sala d'espera de la Casa de Banys 2 es convertirà llavors en una sala de relaxació.

La mostra inclourà aproximadament 200 peces de joieria i objectes col·leccionats per habitants de Chicago, molts dels quals mai abans exposats en públic. Entre les peces més destacades de l'exposició figuren una custòdia enjoiada del segle XIX, tres magnífiques tiares, reproduccions de joies de René Lalique i d'Anne Howe Geyer per a Mauboisson, una gran col·lecció de medalles dels reis francesos, la famosa ponxera del Cliff Dweller's Club, de Robert Jarvie, i molt més.

Es tracta de l'exposició més completa de l'obra de Mucha que s'ha pogut veure mai a Austràlia, i la primera parada de l'exposició itinerant que presenta alguns dels tresors més destacats de la Col·lecció de la Família Mucha per darrera vegada a museus d'arreu del món. Després de la gira, aquestes obres romandran al costat de L'epopeia eslava en un nou espai al centre de Praga que està previst que s'inauguri el 2028.

Organitzada en estreta col·laboració amb la Fundació Mucha de Praga, "Alphonse Mucha, l'esperit de l'Art Nouveau" reuneix il·lustracions, joies, decoracions d'interior, fotografies i altres obres d'aquest artista. La mostra revela un artista i dissenyador la influència del qual continua avui molt present. En aquesta extensa exposició, els visitants hi trobaran una experiència digital immersiva en el gran cicle pictòric tardà de Mucha L'epopeia eslava, en un viatge que ens ajuda a descobrir l'artista rere les famoses imatges.

Un catàleg a tot color, ricament il·lustrat amb més de dues-centes imatges, acompanya l'exposició.

Aquesta mostra és una bona oportunitat per viure l'esperit olímpic des del vessant artístic.

L'estació d'Orsay es va construir per acollir els 50 milions de visitants que van acudir a l'Exposició Universal del 1900 i als Jocs Olímpics que se celebraven paral·lelament. Aquesta exposició multidisciplinària ret homenatge a aquest llegat.

Va ser el 1900 quan es va convidar per primera vegada les dones a participar als Jocs Olímpics, un fet que ret homenatge a la monumental obra de Maurice Denis Jeu de volant (1900), precursora del bàdminton modern, que es pot veure en aquesta exposició.

La mostra no només presenta les seves obres cabdals, sinó també pintures dels seus mentors i col·legues més propers, per il·lustrar les influències mútues entre aquests i la seva evolució de l'Impressionisme a la Nova Objectivitat dels anys 1920. Koller-Pinell fou una de les poques dones artistes que van tenir una presència destacada en la modernitat vienesa.

L'exposició que presenta el Centre d'Art Amatller és una experiència immersiva i interactiva que forma part de les activitats organitzades per l'Any Joaquin Sorolla (2023-2024) per retre homenatge aquest geni creador que va enlluernar la societat local i internacional del seu moment.

Aquesta mostra, distribuïda en 7 sales, permet acostar-se al gran artista valencià a través de les emocions i els relats profunds.  Al llarg del recorregut expositiu, els visitants poden conèixer com era la València del seu temps, entendre el context familiar que va bastir la seva personalitat, identificar l'entorn artístic que el va fer créixer i singularitzar-se com a creador. També poden emocionar-se observant pintures originals, submergir-se en un ambient màgic quan les seves pintures cobren vida a la sala immersiva, o entrar literalment en les seves obres gràcies a la realitat virtual.

Paula Modersohn-Becker (1876-1907) és una figura fonamental en la història de l'expressionisme alemany, però malgrat la seva importància per a la història de l'art, l'obra de Modersohn-Becker mai no ha estat objecte d'una retrospectiva en un museu d'Estats Units. Encara que les seves pintures i dibuixos han aparegut en exposicions col·lectives a museus i galeries, i fins i tot existeix un Museu Paula Modersohn-Becker a la seva ciutat natal de Bremen.

L'exposició està dedicada a la vida i obra de Susanne Homann (1866-1923), una dona apassionant i versàtil. Va fotografiar el cosmopolita complex balneari de Bad Nauheim de la Belle Époque. La mostra presenta nombroses fotografies que Homann va fer al llarg de la seva carrera en àmbits molt diversos.

L'exposició mostra la naturalesa polifacètica del període modernista i el desenvolupament de les arts decoratives fins als anys 1930 amb l'art-déco i la Bauhaus.

L'objectiu d'aquesta exposició és entendre l'expressió i el vocabulari d'Horta sense idees preconcebudes... Entendre Horta des de dins sortint dels camins trillats.

El concurs va néixer com un fòrum permanent dels dos pilars fonamentals de la vida de Ferdinand Wolfgang Neess: la seva col·lecció de Modernisme i la seva trajectòria musical com a flautista. El concurs és un reflex d'aquesta dualitat i estableix un pont entre el Modernisme i la música del seu temps.

Està organitzat conjuntament per la professora Cordula Hacke, directora i membre de la junta de la institució organitzadora, l'Acadèmia de Música de Wiesbaden i la ciutat de Wiesbaden, amb el suport de Danielle Neess, la vídua del mecenes.

Per a més informació sobre la col·lecció de Modernisme de Ferdinand Neess i el Museu de Wiesbaden, cliqueu damunt la versió digital de l'article publicat a la revista coupDefouet: http://www.artnouveau.eu/upload/magazine_pdf/35_Destaquem.pdf

Dins de les activitats del 50 aniversari de la Societat Charles Rennie Mackintosh (CRMS), la trobada "Simposi Mackintosh: el patrimoni amenaçat" es celebrarà a Glasgow els dies 6 i 7 de juny de 2024. Dos dies dedicats a compartir experiències i a identificar reptes en la protecció i millora del patrimoni modernista de Glasgow i més enllà.

El primer dia es dedicarà a l'arquitectura de Mackintosh, amb presentacions sobre edificis concrets. Entre elles hi haurà les de Stuart Robertson, director de la CRMS, sobre l'Església de Queen's Cross; Mandy Fallens sobre l'Escola de Scotland Street; Stuart Brown sobre el Willow; Liz Davidson sobre la Hill House i Eleanor Magennis sobre l'Escola d'Art de Glasgow. Hi haurà també contribucions més generals, com la de Joseph Sharples de The Hunterian i la d'Alison Brown, curadora de les Col·leccions dels Museus de Glasgow. Joseph Sharples presentarà una actualització del projecte Mackintosh Architecture de la Universitat de Glasgow (2014), mentre que Brian Park i John Sanders faran el mateix respecte l'Inventari Mackintosh de la CRMS (2016).
El segon dia del Simposi ampliarà perspectives al voltant dels reptes de la conservació del patrimoni, amb xerrades de Catherine Croft de la Societat 20th Century; Elizabeth Hopkirk sobre la protecció del patrimoni de l'àrea metropolitana de Manchester; Simon Thielen sobre l'arquitectura Art Nouveau de Brussel·les i Graeme DeBrincat presentat la mirada d'un enginyer pel que fa les rehabilitacions d'edificis de primeries del segle XX.

La trobada Mackintosh té dues modalitats de participació, presencial i virtual, i en podeu trobar més informació i adquirir les entrades usant el codi QR que apareix al cartell que publiquem aquí o a la pàgina web de la Societat Charles Rennie Mackintosh.

Aquesta exposició és la primera presentació exhaustiva de l'art ucraïnès de la primera meitat del segle XX que s'exhibeix fora d'Ucraïna. Relata aquest tempestuós capítol de la història cultural ucraïnesa i explica com els artistes moderns van intentar reforçar la sobirania i la independència d'Ucraïna i establir un estil nacional reconeixible. El Belvedere se centra en l'art de cap al 1900 per destacar les connexions amb el desenvolupament del Jugendstil.

La 18a edició de la Fira Modernista de Barcelona se celebrarà els propers dies 24, 25 i 26 de maig de 2024. Aquest any estarà dedicada al dramaturg i poeta Àngel Guimerà (1845-1924) en commemoració del centenari de la seva mort. La Fira es farà al carrer Bruc, entre l'avinguda Diagonal i el carrer València, i està organitzada conjuntament per l'Institut Municipal del Paisatge Urbà, el Districte de l'Eixample i Coreixample (Associació de Comerciants i Professionals de la Dreta de l'Eixample).

El programa s'iniciarà el dimarts 21 de maig amb la presentació de la Fira a la Casa Elizalde, seguida de la conferència inaugural de Ramon Bacardit, comissari de l'Any Guimerà, que ens parlarà de la relació entre el dramaturg i el Modernisme.

Un cop més l'Eixample Dret reviurà el Modernisme amb activitats de tot tipus i per a totes les edats. Més endavant trobareu el programa en el lloc web de la Fira.

Aquesta exposició especial examina els paisatges de Klimt en el context més ampli de la seva obra i traça l'evolució del seu estil, des de l'historicisme i tradició acadèmica fins a les tendències simbolistes. Després de la fundació de la Secessió vienesa el 1897, Klimt es va convertir en un dels principals defensors del moviment modern. Va passar una dècada explorant l'ideal de la Gesamtkunstwerk (obra d'art total) i el seu enfocament va evolucionar durant aquest període fins a tornar-se més decoratiu i ornamentat, culminant al seu Estil Daurat. A partir de llavors, va adoptar un estil més pictòric, amb colors purs i amb influències d'artistes francesos, en particular.

"Estrelles, plomes, borles: Felice Rix-Ueno (1893-1967), artista del Wiener Werkstätte" és una exposició individual organitzada pel Museu MAK per commemorar el 130è aniversari del naixement de l'artista. La mostra, amb dos-cents objectes, presenta una selecció transversal de la seva obra.

Amb un estil independent i molt poètic, Felice Rix-Ueno es va establir com una de les artistes més destacades del Wiener Werkstätte (Taller Vienès). Va produir centenars de dibuixos per a dissenys del Taller, sobretot per a estampats tèxtils, però també per a papers pintats, brodats, esmalts, accessoris de moda i de la llar, joguines i disseny gràfic comercial. A la seva segona llar, al Japó, hi va trobar l'èxit com a professora universitària i hi va fundar el seu propi institut de disseny.

Línies naturalment fluides, formes enginyosament corbades i una riquesa exuberant d'ornamentació floral, figurativa i abstracta: aquestes són les característiques distintives de l'Art Nouveau, la versió francesa i belga del Jugendstil. França i Bèlgica van tenir un paper fonamental en l'agitació de l'art i el disseny europeus al voltant del 1900, que va aplanar el camí a la modernitat. París, en particular, va exercir una enorme atracció magnètica: Arquitectes com Hector Guimard i Eugène Gaillard van treballar aquí; cartellistes com Henri de Tolosa-Lautrec i Alfons Mucha van revolucionar el disseny gràfic.

Amb motiu del 50è aniversari del Bröhan-Museum, aquesta àmplia exposició està dedicada a un dels punts centrals del museu: l'Art Nouveau francès i belga. Amb gran ludisme i ornamentació especialment floral, els artistes de l'Art Nouveau de ciutats com Brussel·les, París i Nancy van crear un nou disseny per a la Belle Époque, que aviat va captivar tota Europa. Amb peces excepcionals procedents de col·leccions privades nacionals i internacionals, el Bröhan-Museum reviu la glòria d'aquesta època. Algunes de les obres prestades es mostren al públic per primera vegada.

La mostra pretén oferir, per primera vegada a Bèlgica, una visió més global de l'art de Hoffman presentant el seu desenvolupament al llarg de sis dècades de producció. Arquitecte i dissenyador vienès, Josef Hoffmann (1870-1956) està molt connectat amb Brussel·les a través del Palau Stoclet, el seu projecte arquitectònic de 1905-1911 que conformaria la seva vida i la seva obra. El mite que envolta aquest edifici, així com la particular cultura de producte que va sorgir de l'artesania de la Wiener Werkstätte (Taller Vienès), constitueixen l'espina dorsal de l'exposició.

Aquesta retrospectiva vol oferir una visió aprofundida del ideals de Hoffman i la seva evolució alhora deguts i aliens a les circumstancies ideològiques i socials diverses en què van prendre forma. Presenta un seguit d'obres ben conegudes al costat de peces rares de col·leccions privades. Les diferents seccions de l'exposició giren entorn d'un o més models arquitectònics que serveixen com a paradigmes i referències clau per considerar les constel·lacions de mobiliari, objectes, dissenys, teixits i documents. D'aquesta manera s'aborden tots i cadascun dels aspectes de la producció artística de Hoffmann: arquitectura, disseny, arts decoratives, escenografia, escriptura i docència.

Aquesta exposició exclusiva de dibuixos de René Lalique inclou una selecció de les seves joies. La mostra també presenta la col·lecció de dibuixos de Fabergé, propietat d'A La Vieille Russie, junt amb una selecció de les joies corresponents.

Tant Lalique com Fabergé van exposar a l'Exposició Universal de París del 1900, en què van rebre sengles distincions.

"The Fashion of the Gesamtkunstwerk: Decentering Art Nouveau Style at International Exhibitions" (La moda de la Gesamtkunstwerk: El descentrament de l'estil Art Nouveau a les exposicions internacionals) és una jornada d'estudi organitzada pel projecte de recerca finançat per la DFG "A Critical Art History d'International and World Expositions - Decentering Fashion and Modernities", amb la participació d'Alexandra Karentzos, Elena Nustrini, Miriam Oesterreich i Lizzy Rys. Tindrà lloc els dies 22 i 23 de març de 2023 amb la cooperació de i a l'Institut Mathildenhöhe Darmstadt i a la Universitat Tècnica de Darmstadt.

Per veure el programa complet, feu clic a l'enllaç de dalt.

Per registrar-se: sekretariat@mode.tu-darmstadt.de

Amb aquesta exposició a gran escala, el Museu Leopold pretén donar nova llum sobre l'obra eminent i innovadora de Max Oppenheimer, que ha caigut injustament a l'oblit, i explorar la riquesa dels motius de les seves obres. A més, la presentació examina el paper de l'artista i les xarxes a través dels seus contemporanis Oskar Kokoschka i Egon Schiele.

Després d'una àmplia investigació, el retrat de Gustav Klimt Adele Bloch-Bauer II (1912-1913) es presenta en una exposició especial.

Adele Bloch-Bauer II torna a Viena per sotmetre's a una anàlisi científica i restauració als tallers del Belvedere. Aquesta ocasió ofereix una oportunitat única per presenciar aquesta excepcional obra tardana de propietat privada de Gustav Klimt en la seva forma original i conèixer la tècnica de pintura de l'artista, gràcies als resultats de la investigació actual.

L'exposició explica la història d'Edvard Munch i Berlín il·lustrada per unes 80 obres: Pintures, gravats i fotografies.

Amb la modernitat radical de les seves pintures, Edvard Munch (1863-1944) va desafiar els seus contemporanis, especialment a Berlín, on el simbolista noruec va exercir una gran influència en l'escena artística del tombant de segle.

La mostra presenta obres destacades de l'àmplia col·lecció del museu d'art austríac del període que va de 1890 a 1940. La Neue Galerie New York és el resultat de trenta anys d'estreta amistat entre el marxant d'art i organitzador d'exposicions Serge Sabarsky i Ronald S. Lauder, cofundador i president del museu. Plegats van compartir innombrables hores discutint sobre Gustav Klimt, Egon Shiele i Oskar Kokoschka. La dècada abans que morís Sabarsky, havien somiat crear un museu d'art austríac i alemany, i la Neue Galerie New York és el fruit d'aquesta passió compartida.

El Palauet Autrique presenta l'obra i la vida de Privat Livemont, emblemàtic artista Art Nouveau de Brussel·les. Artista polifacètic, artesà i professor a l'Acadèmia Industrial de Schaerbeek, Livemont sembla haver estat un treballador incansable. Se'l coneix sobretot pels seus cartells i els esgrafiats de moltes façanes de Brussel·les.

L'exposició vol deslliurar Victor Horta de l'etiqueta Art Nouveau i oferir altres lectures de la seva obra, com ara els seus vincles amb l'eclecticisme i l'Art-Déco. També examina el paper destacat dels seus mestres: els arquitectes Alphonse Balat, Eugène Viollet-le-Duc i Joseph Poelaert. La mostra pretén alliberar l'obra d'Horta de qualsevol idea preconcebuda, dibuixant un retrat de l'arquitecte que pren en consideració totes les seves contradiccions.

La mostra explora la vida i l'obra d'Hector Guimard (1867-1942), arquitecte i dissenyador francès el nom del qual és sinònim del moviment Art Nouveau francès. Es tracta de la primera gran exposició d'un museu nord-americà dedicada a Guimard des del 1970 i reuneix objectes de mobiliari i disseny, com ara joies, metal·listeria, ceràmica, dibuixos i tèxtils procedents de col·leccions de tot el món.

L'exposició està coorganitzada pel Museu Richard H. Driehaus i el Museu del Diseny Cooper Hewitt, Smithsonian.

Aquesta exposició mostra instal·lacions de disseny floral encarregades a dissenyadors florals locals en diàleg amb obres de Louis Comfort Tiffany i els Estudis Tiffany. La mostra està comissariada per Elizabeth Cronin, propietària de l'Asrai Garden de Chicago -i molt coneguda per ser una de les jutges del programa de concursos d'HBO Max, "Full Bloom"-, que ha seleccionat tant els dissenyadors florals participants com els objectes de Tiffany exposats.

Com a part de les acvitats "Art Nouveau Brussel·les 2023", la Fundació Rey Balduino exposarà una sèrie d'obres mestres de l'art nouveau de la seva col·lecció, des d'obres d'art de valor incalculable fins a una gran varietat d'objectes quotidians. Visiteu aquesta exposició gratuïta per descobrir les històries especials i interessants anècdotes que s'amaguen darrere de cadascun dels objectes.