Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la qual posteriorment va ser professor, i va tenir com a mestre L. Domènech i Montaner.

Va intervenir en els projectes de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, tant en l'Hotel Internacional (1885; Marquès de l'Argentera; desaparegut) com en el Castell dels Tres Dragons (Parc de la Ciutadella; actual Museu de Ciències Naturals), on participà, sobretot, en l'aplicació del ferro forjat i la decoració ceràmica.

Els seus inicis mostren una tendència neogoticista, evidents en obres com el panteó La Riba (1891; Cementiri de Montjuïc, Mare de Déu del Port, 56-58), en el qual és força present una certa profusió de l'ornamentació floral, tot i que no és fins al final de la seva trajectòria que s'entreveuen elements d'estil modernista.

L'arquitectura d'aquest autor es caracteritza per l'aplicació abundant de rajola i motllures ceràmiques; de fet, fou un gran col·leccionista d'aquests dos objectes, així com d'una extensa col·lecció de fotografies de monuments de Barcelona, juntament amb el seu amic i també arquitecte A. Font i Gumà. Ambdós van fer dissenys que reproduïen models gòtics que van ser realitzats per a la fàbrica Pujol i Bausis i la Casa Escofet.

Tot i que hi ha obra individual seva a Barcelona, com la Casa Llopis i Bofill (1902; València, 339), principalment va fer col·laboracions amb altres arquitectes participant en el treball del ferro forjat i la ceràmica. Va dibuixar papers pintats decoratius i ho va patentar amb el nom de "Pegamoid".

La seva implicació política va estar lligada a la presidència de la Unió Catalanista i va ser vicepresident de l'Ateneu Barcelonès.