L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

L'últim retrat de dona de l'icònic pintor vienès Gustav Klimt, Dona amb ventall, mira seductorament i amb una autoconfiança notable vers la llunyania. Aquesta pintura vibrant s'exposa novament a Viena després de més d'un segle. Es presenta juntament amb altres exemples de les últimes obres de Klimt en una mostra especial a l'Alt Belvedere.

2 artistes, 2 museus, 1 sola mostra.

L'exposició convida a una reinterpretació creuada de les obres de Rodin (1840-1917) i Picasso (1881-1973), aquests dos grans artistes que van canviar per sempre les pràctiques artístiques del seu temps per a les generacions futures. No es tracta de mostrar el que Picasso va manllevar de Rodin, sinó d'examinar les significatives convergències que apareixen entre l'obra de Rodin i diversos períodes de la producció de Picasso.

Aquesta gran exposició ofereix una visió única dels processos creatius de Rodin, destacant el paper crucial del guix en la seva pràctica. La mostra evoca l'ambient informal del seu taller, on el visitant descobrirà peces menys conegudes i nous aspectes de les seves obres més emblemàtiques.

L'exposició mostra les obres més destacades de l'extensa col·lecció d'art austríac del museu del període comprés entre 1890 i 1940, incloses les principals obres de Gustav Klimt, Oskar Kokoschka, Alfred Kubin i Egon Schiele.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

L'exposició té l'objectiu de donar a conèixer les dones pintores de finals del segle XIX que van dedicar la seva carrera a pintar les flors del Modernisme català i que són tan poc conegudes. Ens referim a les dones artistes que van participar a les exposicions femenines de la Sala Parés de Barcelona els anys 1896, 1897, 1899 i 1900.

L'any 1896, la Sala Parés va organitzar la primera exposició exclusivament femenina, com ja s'havia fet a Chicago poc abans. Hi van participar una gran diversitat de dones artistes amb l'objectiu principal de donar-se a conèixer al públic.

Aquestes exposicions femenines de la Sala Parés van ser el punt d'inflexió a partir del qual cada artista va poder escollir i seguir la seva carrera, un punt de partida per "normalitzar" la professionalització artística d'aquestes pintores.

El tema més recurrent d'aquestes mostres van ser les flors, que fins i tot van merèixer un tractament específic dins del bodegó o natura morta. Això es devia al fet que les dones que es matriculaven a l'Escola de Belles Arts, la Llotja, no podien accedir a les classes de nu, cosa que no va facilitar que es poguessin dedicar professionalment a la figura o al retrat.

Aquestes artistes van aprofitar l'oportunitat que la societat els oferia i van "utilitzar" les flors com a manifest del seu art. Dotades per a la composició i destres amb el color, algunes van aconseguir uns resultats notables; d'altres, en canvi, van seguir unes carreres més irregulars, i un grup nombrós van desaparèixer de l'àmbit artístic després del matrimoni.

Comissariada per la historiadora de l'art Consol Oltra, la mostra presenta les obres d'aquestes dones, algunes de les quals van ser exposades a la Sala Parés fa més de cent anys.

Divendres 11 de juny, el dia en què s'inaugura "Dissenyar la novetat: Charles Rennie Mackintosh i l'estil Glasgow" a Nashville, Tennesse, el Museu Frist Art presenta una conferència d'Alison Brown, conservadora d'Art Decoratiu i Disseny Europeu dels Museus de Glasgow i comissària de l'exposició.

Al llarg d'un període de 21 anys, de 1896 a 1917, l'arquitecte i dissenyador Charles Rennie Mackintosh va crear alguns dels seus interiors i programes decoratius més imaginatius per als quatre salons de te de Catherine Cranston, al centre de Glasgow. L'encàrrec li va donar l'oportunitat d'experimentar un enfocament cada vegada més sofisticat per als interiors, el mobiliari i els accessoris, des de murals misteriosos inspirats en l'Art Nouveau i el Japó i seients icònics de respatller alt fins a espais de menjador evocadors amb gammes de colors que van del blanc i platejat a la càlida fusta tintada, a més de dissenys d'influència xinesa i una geometria agosaradament acolorida que anticipava el ritme de l'art-déco. El seu conjunt de sales de concepció més tridimensional, per al Saló de Te Willow (1903), va assolir un nou nivell en la configuració d'un interior com a obra d'art total. Aquesta conferència il·lustrada presenta les singulars col·laboracions de Mackintosh amb Catherine Cranston mitjançant fotografies d'arxiu i d'objectes, amb els coneixements de la rebotiga dels Museus de Glasgow sobre la conservació, reconstrucció i restauració d'alguns dels seus interiors dels salons de te que encara existeixen al carrer Ingram.

Divendres 11 de juny | 18 h BST | 12 h EDT | via Zoom, gratuït amb reserva prèvia

A causa de la contínua propagació del Coronavirus a tot el món, la junta directiva i la directora de la Fundació Iconic Houses s'han vist obligats a reprogramar les conferències i les visites guiades d'aquest any. Després d'una acurada consideració, es considera que posposar l'esdeveniment a l'1 - 7 de juny de 2021 és l'única opció viable. La inscripció s'obre de nou l'1 de juny.

Louis Comfort Tiffany (1848-1933) va emprar molts dissenyadors, però només un grapat d'ells va ser seleccionat per a treballar en el departament d'esmalts, al qual els empleats dels Estudis Tiffany es referien amb una certa enveja com la "petita Arcàdia". L'exposició mostra també una dotzena de dissenys en aquarel·la d'aquests artesans de Tiffany.