L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

La Neue Galerie de Nova York celebra aquest any el vintè aniversari de la fundació del museu. L'última presentació d'"Obres mestres austríaques de la Neue Galerie" mostra el més destacat de l'àmplia col·lecció d'art austríac del museu del període comprès entre 1890 i 1940, incloent obres importants de Gustav Klimt, Oskar Kokoschka, Alfred Kubin i Egon Schiele.

Diumenge que ve, 27 de març, el Museu celebrarà el dia "Art el diumenge", amb un ventall d'activitats relacionades amb l'exposició. La mostra es va obrir el 5 de febrer, però a causa dels protocols COVID els actes d'inauguració no s'han pogut celebrar fins ara.

L'exposició presenta l'obra que va fer famós Alphonse Mucha: cartells i il·lustracions, i dissenys d'art decoratiu, tot amb el teló de fons vibrant del París finisecular. Els vestits de finals del segle XIX evoquen els parisencs passejant pels bulevards, i els vidres acolorits d'Émile Gallé i Moser & Sohne d'aquest mateix període mostren la relació estreta entre l'obra de Mucha i l'Art Nouveau. La mostra també analitza la redescoberta de l'obra de Mucha als anys 1960, i com va ressonar el seu estil en la cultura popular, el "flower power" i Woodstock, tal com palesen els dissenys de cobertes d'àlbums i cartells de concerts de grups com Martha & The Vandellas, The Rolling Stones i Pink Floyd. El Kunstmuseum Den Haag presenta les circumstàncies en què Alphonse Mucha va esdevenir, i continuar sent, mundialment famós.

Amb motiu del 150 aniversari del naixement de Josef Hoffmann (1870-1956), l'exposició documenta per primera vegada de manera exhaustiva tota l'obra d'aquest arquitecte, dissenyador, professor i organitzador d'exposicions, figura destacada de la modernitat vienesa i del moviment internacional de reforma de la vida. Amb la seva infatigable dedicació al camp del disseny i de l'ensenyament, Hoffmann va conrear un model exemplar d'estils de vida moderns basats en una cultura de la construcció i del producte alhora artesanal i artísticament ambiciosa. La mostra presenta una selecció representativa del disseny revolucionari de Hoffmann i dels seus edificis més importants, com la Casa Stoclet de Brussel·les (1905-1911) o el Sanatori Purkersdorf (1904-1905).

El Jugendstilforum de Bad Nauheim obre les seves portes al públic amb una exposició dedicada a la ceràmica.

Entre els objectes d'ús quotidià produïts en estil Jugendstil, els de ceràmica tenen especial importància, ja que es podia produir de forma barata i en sèrie. Moltes persones se'ls podien  permetre, així aquests objectes de ceràmica
es van ampliar amb noves idees de forma i decoració Jugendstil, especialment amb aquest material, que és el centre d'aquesta primera exposició.

Programa:

Dijous10 de març:

9:00 h. Ouverture du colloque : Béatrice Perez, doyenne de la Faculté des Lettres, Laurence Breysse-Chanet, directrice du CRIMIC, Teresa-M. Sala, directrice du GRACMON, Mònica Güell, directrice du Centre d'études catalanes.
Paris, capital de la modernité
Sonsoles Hernández (Universitat de les Illes Balears) : « Les espaces de socialisation du Symbolisme : entre élitisme et survivance »
Eliseu Trenc (Université de Reims) : « Un grup cosmopolita d'artistes europeus en el Montparnasse dels anys 1908-1914, entorn del pintor Bernard Naudin i del periodista René Puaux ».
David Castañer (U. Paris I Panthéon Sorbonne) : « De Guanabacoa à Montparnasse: pourquoi la modernité cubaine naît-elle à Paris? Autour de l'exposition Abela de Cuba à la Galerie Zak en 1928 »
Ester Gallegos (Universitat de Barcelona) : « Els espais de creació dels artistes estrangers: l'artista peruà Carlos Baca-Flor i la seva experiència al París de la fin de siècle »
Núria Aragonès (Universitat de Barcelona) : « Dins el saló d'alta costura : rols i espais de creació entre la façana i la "rerebotiga" al París de 1900 »
Tomàs Meinhardt-Teixidor (Universitat de Barcelona) : « La Bibliothèque Russe Tourguenev : lieu de refuge culturel et identitaire russe à Paris »

15:00 h. Ateliers

Cristina Rodríguez (Universitat de Barcelona) : « L'atelier de sculpture: l'espace de travail comme univers créatif au-delà de l'objet »
Olga Martínez Faus (Universitat de Barcelona) : « El desenvolupament de l'escultura meta?l·lica no fosa entre els tallers parisencs de Julio Gonza?lez, Pablo Gargallo i Pablo Picasso (1904- 1934) »

Divendres 11 març

9:00 h. La ville tentaculaire et ses revers
Teresa M. Sala (Universitat de Barcelona) : « La ciutat tentacular: reversos del Modernisme a Barcelona »
Maria Patricio Mulero (Université Toulouse Capitole) : « El Barrio Chino barcelonés: los bajos fondos del vientre de la ciudad como centro de creación artística e interacción social » (conférence en distantiel)
Tània Alba (Universitat de Barcelona) : « La creatividad en los espacios relacionales del placer y del amor: los diarios de Anaïs Nin (1931-1934) » (conférence en distantiel)
Photographie et cinéma
Irene Gras (Universitat de Barcelona) : « Paisatges interiors, microcosmos simbòlics: la casa-estudi d'Apel·les Mestres (1854-1936) »
Sergi Ramos Alquézar (Sorbonne Université) : « De l'espace intime à la Barcelone monumentale : le cinéma amateur au tournant des années 1930 »
Juan Carlos Bejarano (Universitat Pompeu Fabra) : « El taller del artista en el Modernismo a través del ojo fotográfico de Francesc Serra »
15:00 h. Espaces littéraires (I)
Lluís Quintana (Universitat autònoma de Barcelona) : « El despatx de l'escriptor com a heterotopia »
Irene Mira (Universitat d'Alacant) : « La ciutat vibrant. Una mirada geocrítica a la poesia de Joan-Salvat Papasseit »
Enric Bou (Università Ca' Foscari Venezia) : « Cases, estudis i coses. De Foix a Eluard: Versions del Surrealisme »

Dissabte 12 de març:

9:00 h. Espaces littéraires (II)
Carles Cortés (Universitat d'Alacant) : « La idealització de l'espai de ficció: la Barcelona literària de Carles Soldevila »
Mònica Güell (Sorbonne Université) : « Barcelone-Genève-Papeete, les capitales d'Aurora Bertrana »
Laura Mercader (Universitat de Barcelona) : « L'altra soc jo o l'escriptura de l'amistat transcultural. Lucie Cousturier i els amics i amigues de l'Àfrica Occidental Francesa » (conférence en distantiel)
Entre les villes : transfers transatlantiques
Fernando Martínez Nespral (Universidad de Buenos Aires) : « España en París y París en Buenos Aires. Reversos arquitectónicos de Enrique Larreta »
Luis San Filippo (Universidad de Rosario) et Pablo Vicente (Universidad de Rosario) : « A la sombra de la capital. Una mirada sobre la producción arquitectónica de Francisco Roca i Simó en Rosario, 1909-1916 ». (conférence en distantiel)
Silvia Dócola (Universidad de Rosario) : « Las casas de tolerancia en el barrio Pichincha, borde de la ciudad. Rosario 1913-1932 » (conférence en distantiel)
15:00 h. Architectures intérieures
Patricia Ledesma (Universidad Complutense, Madrid) : « La casa de Ricardo Rojas en Buenos Aires proyectada por Ángel Guido: la realización estética del genius loci »
José Ignacio Carrillo (Universitat de Barcelona) : « Las residencias de veraneo de Lluí?sí? Dome?nech i Montaner y Josep Puig i Cadafalch: musealizacio?n y reflexiones sobre el enclave centro - periferia »
Sara Coscarelli (Universitat Autònoma de Barcelona - EINA) : « La seu del GATCPAC o el bressol del pensament crític català, 1931-1936 »
Colloque international « Villes et capitalité : espaces de création et d'échange (1888-1937) »

Per a subscriure i per a més informació: secretariat@sorbonne-universite.fr

El proper 19 de novembre obre al públic l'exposició Gaudí, organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Musée d'Orsay, una exposició de gran format que reuneix més de 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d'art, documentació, plànols i fotografies. Vint anys desprès de la celebració de l'Any Gaudí, aquesta exposició s'allunya dels tòpics i proposa una revisió completa de la trajectòria de Gaudí.