La mostra presenta un recorregut que traça l'interès creixent del pintor vers els elements florals. A través d'olis, dibuixos, fotografies, estampes i indumentària d'Anglada-Camarasa, ens fa comprendre com la flor va esdevenir un element principal de les seves pintures i com les flors van dibuixar la seva vida.

És l'Art Nouveau un estil? O es podria descriure millor com un estat d'ànim i una fe insaciable en la modernitat? Maison Hannon presenta "Art Nouveau belga: Van de Velde, Serrurier-Bovy, Hankar & Co", una exposició dedicada al moviment Art Nouveau belga en tota la seva diversitat. Amb una àmplia gamma de peces procedents de col·leccions públiques i privades, moltes de les quals no s'han vist mai abans.

L'exposició està dedicada a la vida i obra de Susanne Homann (1866-1923), una dona apassionant i versàtil. Va fotografiar el cosmopolita complex balneari de Bad Nauheim de la Belle Époque. La mostra presenta nombroses fotografies que Homann va fer al llarg de la seva carrera en àmbits molt diversos.

L'exposició mostra la naturalesa polifacètica del període modernista i el desenvolupament de les arts decoratives fins als anys 1930 amb l'art-déco i la Bauhaus.

L'objectiu d'aquesta exposició és entendre l'expressió i el vocabulari d'Horta sense idees preconcebudes... Entendre Horta des de dins sortint dels camins trillats.

"Estrelles, plomes, borles: Felice Rix-Ueno (1893-1967), artista del Wiener Werkstätte" és una exposició individual organitzada pel Museu MAK per commemorar el 130è aniversari del naixement de l'artista. La mostra, amb dos-cents objectes, presenta una selecció transversal de la seva obra.

Amb un estil independent i molt poètic, Felice Rix-Ueno es va establir com una de les artistes més destacades del Wiener Werkstätte (Taller Vienès). Va produir centenars de dibuixos per a dissenys del Taller, sobretot per a estampats tèxtils, però també per a papers pintats, brodats, esmalts, accessoris de moda i de la llar, joguines i disseny gràfic comercial. A la seva segona llar, al Japó, hi va trobar l'èxit com a professora universitària i hi va fundar el seu propi institut de disseny.

Línies naturalment fluides, formes enginyosament corbades i una riquesa exuberant d'ornamentació floral, figurativa i abstracta: aquestes són les característiques distintives de l'Art Nouveau, la versió francesa i belga del Jugendstil. França i Bèlgica van tenir un paper fonamental en l'agitació de l'art i el disseny europeus al voltant del 1900, que va aplanar el camí a la modernitat. París, en particular, va exercir una enorme atracció magnètica: Arquitectes com Hector Guimard i Eugène Gaillard van treballar aquí; cartellistes com Henri de Tolosa-Lautrec i Alfons Mucha van revolucionar el disseny gràfic.

Amb motiu del 50è aniversari del Bröhan-Museum, aquesta àmplia exposició està dedicada a un dels punts centrals del museu: l'Art Nouveau francès i belga. Amb gran ludisme i ornamentació especialment floral, els artistes de l'Art Nouveau de ciutats com Brussel·les, París i Nancy van crear un nou disseny per a la Belle Époque, que aviat va captivar tota Europa. Amb peces excepcionals procedents de col·leccions privades nacionals i internacionals, el Bröhan-Museum reviu la glòria d'aquesta època. Algunes de les obres prestades es mostren al públic per primera vegada.

Aquesta exposició exclusiva de dibuixos de René Lalique inclou una selecció de les seves joies. La mostra també presenta la col·lecció de dibuixos de Fabergé, propietat d'A La Vieille Russie, junt amb una selecció de les joies corresponents.

Tant Lalique com Fabergé van exposar a l'Exposició Universal de París del 1900, en què van rebre sengles distincions.

Amb aquesta exposició a gran escala, el Museu Leopold pretén donar nova llum sobre l'obra eminent i innovadora de Max Oppenheimer, que ha caigut injustament a l'oblit, i explorar la riquesa dels motius de les seves obres. A més, la presentació examina el paper de l'artista i les xarxes a través dels seus contemporanis Oskar Kokoschka i Egon Schiele.

Després d'una àmplia investigació, el retrat de Gustav Klimt Adele Bloch-Bauer II (1912-1913) es presenta en una exposició especial.

Adele Bloch-Bauer II torna a Viena per sotmetre's a una anàlisi científica i restauració als tallers del Belvedere. Aquesta ocasió ofereix una oportunitat única per presenciar aquesta excepcional obra tardana de propietat privada de Gustav Klimt en la seva forma original i conèixer la tècnica de pintura de l'artista, gràcies als resultats de la investigació actual.

L'exposició explica la història d'Edvard Munch i Berlín il·lustrada per unes 80 obres: Pintures, gravats i fotografies.

Amb la modernitat radical de les seves pintures, Edvard Munch (1863-1944) va desafiar els seus contemporanis, especialment a Berlín, on el simbolista noruec va exercir una gran influència en l'escena artística del tombant de segle.

La mostra presenta obres destacades de l'àmplia col·lecció del museu d'art austríac del període que va de 1890 a 1940. La Neue Galerie New York és el resultat de trenta anys d'estreta amistat entre el marxant d'art i organitzador d'exposicions Serge Sabarsky i Ronald S. Lauder, cofundador i president del museu. Plegats van compartir innombrables hores discutint sobre Gustav Klimt, Egon Shiele i Oskar Kokoschka. La dècada abans que morís Sabarsky, havien somiat crear un museu d'art austríac i alemany, i la Neue Galerie New York és el fruit d'aquesta passió compartida.

El Palauet Autrique presenta l'obra i la vida de Privat Livemont, emblemàtic artista Art Nouveau de Brussel·les. Artista polifacètic, artesà i professor a l'Acadèmia Industrial de Schaerbeek, Livemont sembla haver estat un treballador incansable. Se'l coneix sobretot pels seus cartells i els esgrafiats de moltes façanes de Brussel·les.

L'exposició vol deslliurar Victor Horta de l'etiqueta Art Nouveau i oferir altres lectures de la seva obra, com ara els seus vincles amb l'eclecticisme i l'Art-Déco. També examina el paper destacat dels seus mestres: els arquitectes Alphonse Balat, Eugène Viollet-le-Duc i Joseph Poelaert. La mostra pretén alliberar l'obra d'Horta de qualsevol idea preconcebuda, dibuixant un retrat de l'arquitecte que pren en consideració totes les seves contradiccions.

La mostra explora la vida i l'obra d'Hector Guimard (1867-1942), arquitecte i dissenyador francès el nom del qual és sinònim del moviment Art Nouveau francès. Es tracta de la primera gran exposició d'un museu nord-americà dedicada a Guimard des del 1970 i reuneix objectes de mobiliari i disseny, com ara joies, metal·listeria, ceràmica, dibuixos i tèxtils procedents de col·leccions de tot el món.

L'exposició està coorganitzada pel Museu Richard H. Driehaus i el Museu del Diseny Cooper Hewitt, Smithsonian.

Aquesta exposició mostra instal·lacions de disseny floral encarregades a dissenyadors florals locals en diàleg amb obres de Louis Comfort Tiffany i els Estudis Tiffany. La mostra està comissariada per Elizabeth Cronin, propietària de l'Asrai Garden de Chicago -i molt coneguda per ser una de les jutges del programa de concursos d'HBO Max, "Full Bloom"-, que ha seleccionat tant els dissenyadors florals participants com els objectes de Tiffany exposats.

Com a part de les acvitats "Art Nouveau Brussel·les 2023", la Fundació Rey Balduino exposarà una sèrie d'obres mestres de l'art nouveau de la seva col·lecció, des d'obres d'art de valor incalculable fins a una gran varietat d'objectes quotidians. Visiteu aquesta exposició gratuïta per descobrir les històries especials i interessants anècdotes que s'amaguen darrere de cadascun dels objectes.

En tres actes, l'exposició recorre la història d'Alphonse Mucha, el rei del cartell imprès, figura simbòlica de l'Art Nouveau inseparable del París de la Belle Époque, i mostra les seves obres principals, entre elles l'Epopeia eslava, presentada espectacularment. També posa en relleu la influència duradora de l'artista, font d'inspiració per a la creació actual, de l'art de carrer al manga, del cinema al tatuatge.

La mostra explora la vida i l'obra de l'arquitecte i dissenyador Art Nouveau francès Hector Guimard. Amb unes 100 obres entre mobles, joies, treballs en metall, ceràmica, dibuixos i tèxtils procedents de col·leccions de tot el món, l'exposició ofereix una visió completa de la carrera de Guimard, la col·laboració creativa de la seva dona i el compromís amb el disseny accessible.

L'exposició "Formes de la natura" presenta vint obres de ceràmica de propietat privada de Henry van de Velde.
La mostra posa en relleu el seu interés per les formes naturals i subratlla la influència que el naturalista Ernst Haeckel va tenir en els nous dissenys del període Jugendstil. Les flors, petxines i insectes sempre van ser font d'inspiració per al reformador de l'art belga Van de Velde. En els seus gerros, per exemple, s'hi poden reconèixer meduses o pops, mentre que la seva ornamentació vegetal recorda flors abstractes.

El Jugendstilsenteret celebra el seu vintè aniversari amb l'exposició "Els mussols volen al capvespre, el Centre Art Nouveau als vint".  La mostra s'endinsa en la col·lecció del Jugendstilsenteret, amb una selecció d'objectes que poques vegades o mai s'han mostrat al públic. S'exposen al costat d'objectes més coneguts de la col·lecció i obres en préstec del Museu Nacional d'Arts Decoratives i Disseny de Trondheim. "Els mussols volen al capvespre" també inclou imatges de pel·lícules i música de l'any 1900. Fidel als ideals modernistes, l'exposició està concebuda com una instal·lació holística que posa èmfasi en l'experiència sensorial i estètica.

Aquesta exposició és la primera que compara aquestes tres metròpolis artístiques del tombant de segle: Múnic, Viena i Berlín. Amb l'albada de la modernitat, les avantguardes artístiques van perseguir la llibertat tant en les institucions d'art com en els temes tractats. Molts artistes pertanyents als nous corrents del Simbolisme, el Modernisme i l'Impressionisme van ser presentats per primera vegada en les molt celebrades exposicions de la Secession. La mostra inclou més de dues-centes pintures, escultures i obres gràfiques de vuitanta artistes. No només presenta molts artistes que descobrim per primera vegada, sinó que també posa el focus en les creacions de Gustav Klimt amb nombroses mostres de la seva obra.

Aquesta exposició temporal neix amb la voluntat de presentar les noves incorporacions a les col·leccions dels museus sitgetans realitzades des del desembre del 2014 fins als nostres dies. Des de llavors, els museus han incorporat 1.382 obres, objectes i documents. De les quals ara s'exposa una selecció de 300.
Entre les obres exposades hi ha peces de Picasso, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Olga Sacharoff i Alonso Cano, a més d'una de les col·leccions de vidre més importants de Catalunya que engloba peces de l'antic Egipte fins al segle XVIII.

La primera exposició completa a Àustria de les obres més destacades de la Col·lecció Würth, una de les col·leccions privades més grans d'Europa i una de les més eminents recopilacions d'obres d'art de tot el món. Per a la concepció de l'exposició, que reuneix obres des del Modernisme clàssic fins a l'art contemporani i permet així un viatge únic a través de 100 anys d'història de l'art, el director del Museu Leopold Hans-Peter Wipplinger va rebre carta blanca per seleccionar 200 obres mestres de les aproximadament 20.000 obres que componen la col·lecció i mostrar aquests aspectes més destacats de la Col·lecció Würth en dos nivells d'exposició al Museu Leopold.

Sarah Bernhardt, (1844-1923), va ser una figura emblemàtica que va abastar els segles XIX i XX. La "Divina Sarah", tant artista com actriu, pren el protagonisme al Petit Palais en una exposició excepcional organitzada amb motiu del centenari de la seva mort. El museu acull importants col·leccions d'obres vinculades a l'actriu, entre les quals destaca el seu espectacular retrat que va pintar el seu amic Georges Clairin el 1876. Fotografies, pintures i fins i tot una pel·lícula revelen la vessant privada del seu art, però també la publicitat que buscava per al seu treball com a artista.

La exposició explora un període de molta agitació en què els artistes van trencar amb la tradició i van establir les bases de l'art dels segles XX i XXI.

Les dècades entre 1880 i l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1914, van ser una època complexa i vibrant de qüestionament, recerca, assumpció de riscos i innovació en l'àmbit artístic. La mostra celebra les fites de tres figures molt destacades del moment: Paul Cézanne, Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Ressegueix les influències que van tenir en els seus contemporanis, en generacions més joves d'artistes francesos i en cercles més amplis d'artistes d'arreu d'Europa, a Barcelona, Berlín, Brussel·les i Viena.

Amb més d'un centenar d'obres de pintors que van des de Klimt i Kokoschka, Matisse i Picasso fins a Mondrian i Kandinsky, a més d'una selecció d'escultures d'artistes com Rodin i Camille Claudel, la mostra examina la creació d'un nou art modern, lliure de convencions, que abraça l'expressionisme, el cubisme i l'abstracció.

Inclou, a més, algunes de les obres d'art més icòniques creades durant aquelles dècades, amb préstecs importants provinents d'institucions i col·leccions privades d'arreu del món, entre les quals el Museu d'Art Modern de Nova York, els museus d'Orsay i Rodin de París, l'Institut d'Art de Chicago, les Galeries Nacionals d'Escòcia, d'Edimburg; el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, la Tate Modern de Londres i el Museu d'Art Wadsworth Atheneum de Hartford, Connecticut.

L'exposició ofereix una nova mirada a l'obra del famós Katsushika Hokusai (1760-1849) i examina amb detall l'impacte que Hokusai va tenir sobre altres artistes, tant durant la seva vida com més enllà, amb una gran influència en els creadors modernistes.

Qui va inspirar Gustav Klimt, el gran mestre del Modernisme vienès? Va conèixer a Vincent van Gogh? Havia vist mai una obra d'Henri Matisse? L'exposició en col·laboració entre el Belvedere de Viena i el Museu Van Gogh d'Amsterdam segueix un rastre que parteix dels precursors artístics de Klimt i arriba fins als contemporanis. En sorprenent juxtaposició, la mostra exhibeix obres de Klimt, Van Gogh, Matisse i molts altres.

L'exposició està comissariada per Markus Fellinger (Belvedere, Viena), Edwin Becker (Museu Van Gogh, Amsterdam) i Renske Suijver (Museu Van Gogh, Amsterdam).

La Fondation de l'Hermitage dedica una important retrospectiva a un dels artistes més importants de la creació belga de principis del segle XX: Léon Spilliaert (Ostende 1881-Brussel·les 1946). Autodidacta, format en contacte amb la literatura del seu temps i convençut del seu destí com a artista electe, Spilliaert és autor d'una obra de profunda originalitat, banyada per qüestions metafísiques i de cultura flamenca, i realitzada quasi exclusivament en paper. Barrejant tècniques gràfiques, l'autòcton d'Ostende teixeix vincles amb el simbolisme i l'expressionisme contemporanis, i sembla anunciar, en els seus paisatges més radicals, simplificats a l'extrem, l'abstracció geomètrica i el minimalisme.

Maillol, molt present a París gràcies als bronzes instal·lats als jardins del Carrousel per Dina Vierny i André Malraux, i inaugurant la galeria d'escultures de La Piscine amb Île-de-France, el català Aristides Maillol apareix com un escultor tan essencial com incomprès i poc conegut.

Gràcies a préstecs excepcionals, l'obra de Maillol es presenta en tota la varietat: principalment escultures, però també pintures, ceràmiques, brodats i objectes d'art decoratiu, així com dibuixos i gravats. Tot i que l'exposició abasta tota la seva carrera, se centra en particular en el període inicial, durant el qual Maillol va descobrir la seva veritable vocació i es va establir com a escultor.

L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

Aquesta exposició monogràfica està dedicada al gran il·lustrador Ricard Opisso i Sala. La mostra es compon de més de 30 obres d'aquest artista únic, que va iniciar la seva trajectòria amb Antoni Gaudí i es va fer popular il·lustrant les pàgines del TBO, una revista de còmics catalana escrita en castellà i alguns números en català, que va aparèixer el 1917 i es va publicar, amb interrupcions, fins al 1998.

Aquesta exposició posarà el focus en la personalitat contradictòria i dogmàtica de Feliu Elias (Barcelona, 1878-1948). Artista de una personalitat polièdrica en la qual conviuen l'Elias pintor, el caricaturista Apa, l'historiador i crític d'art Joan Sacs i, fins i tot, el "Dimoni Verd", un altre dels seus àlies quan signa articles sobre tècnica i oficis de la pintura.

L'exposició presentarà una síntesi de la seva activitat creativa, centrant-se molt especialment en la seva pintura de pinzellada miniaturista que dins un realisme màgic exalta per igual el seu àmbit familiar -una humil bombeta, un ou ferrat, una toile de Jouy, una cadira isabelina o un morter- que les seves filles o passions artístiques, com ara la pintura holandesa, Alfred Sisley o la ceràmica xinesa. Es tracta d'una pintura que no està subjecta a grans evolucions tècniques, que es manté impassible i fidel a unes temàtiques concretes al llarg de tot el seu itinerari vital, i que irradia la seva predilecció per la cultura material.

Tilla Durieux va ser una famosa estrella del cinema i el teatre, una dona moderna dels anys vint, políticament activa i potser la dona més retratada de la seva època. Els papers de Tilla Durieux (1880-1971) van ser tan variats com els artistes per als quals va posar com a model, entre ells Auguste Renoir, Max Slevogt, Lovis Corinth, Franz von Stuck, Charley Toorop, Ernst Barlach, Oskar Kokoschka, Max Oppenheimer. i les fotògrafes Lotte Jacobi i Frieda Riess.

Amb una vibrant selecció de gravats en fusta en color de la col·lecció de la Fundació Two Red Roses, aquesta exposició inclou mestres com Eliza Draper Gardiner, Frances Gearhart, Edna Boies Hopkins, BJO Nordfeldt, Margaret Jordan Patterson i molts més. "Gravats en fusta del moviment Arts & Crafts americà" explica la història de com els artistes de l'època van experimentar amb aquest mitjà per fer interpretacions úniques i personals d'aquesta tècnica

L'exposició presenta una extraordinària col·lecció d'obres d'art eclèctiques d'Arthur Wesley Dow de la Fundació Two Red Roses. Aquesta exposició compta amb més de 60 obres que inclouen planxes de fusta en color, pintures i cianotips originals del rar àlbum Ipswich Days.

Venerat pintor, gravador, fotògraf i educador, Dow va estudiar a París i va ensenyar extensament des de la dècada de 1880 fins a la de 1910. Com a educador d'art, les idees de Dow sobre l'art se centraven en la naturalesa democràtica de l'expressió artística, a que l'art hauria de formar part de la vida quotidiana i no ser gaudit només per uns quants. El seu llibre de 1899 Composició: A sèries d'Exèrcises en Art Structure per a Use of Students and Teachers, ensenya als estudiants a crear obres d'art harmonioses a través dels elements de la composició, com la línia, l'equilibri i el color. Entre els nombrosos alumnes de Dow hi ha el fotògraf Alvin Langdon Coburn, la pintora Geòrgia O'Keefe i les germanes Overbeck, les obres de les quals en ceràmica es poden veure a la quarta planta del MAACM. La composició de Dow continua ensenyant-se avui dia amb les seves teories sobre l'espai i el disseny, i el seu llegat s'estén per l'expressió artística dels segles XIX i XX.

L'exposició explora la vida i l'obra de l'artista anglès i la seva contribució fonamental al reconeixement de les arts aplicades.

Mai abans presentada amb tanta magnitud a França, l'obra del visionari William Morris va marcar amb força la seva època teoritzant una utopia social, política, ecològica i artística. Va ser el principal constructor de les bases del que després s'anomenaria Arts & Crafts, un moviment que defensava la presència de l'art en tot i per a tothom com a resposta a la industrialització de l'artesania.

Per primera vegada, l'exposició "Sargent i Espanya" presenta aproximadament 120 enlluernadors olis, aquarel·les i dibuixos, molts dels quals s'exposen rarament. També s'exposen 28 fotografies inèdites dels viatges de l'artista, algunes de les quals van ser fetes pel mateix Sargent.

Celebrat com el principal retratista de societat de la seva època, John Singer Sargent va influir en una generació de pintors nord-americans. La seva captivació personal per Espanya va donar lloc a una obra notable que documenta els seus extensos viatges del nord al sud ia l'illa de Mallorca. Al llarg de tres dècades, Sargent va respondre a la riquesa cultural del país produint paisatges i escenes marines, quadres de la vida quotidiana i estudis arquitectònics, així com retrats simpàtics dels vilatans que va trobar.