La mostra presenta un recorregut que traça l'interès creixent del pintor vers els elements florals. A través d'olis, dibuixos, fotografies, estampes i indumentària d'Anglada-Camarasa, ens fa comprendre com la flor va esdevenir un element principal de les seves pintures i com les flors van dibuixar la seva vida.

Aquesta exposició temporal neix amb la voluntat de presentar les noves incorporacions a les col·leccions dels museus sitgetans realitzades des del desembre del 2014 fins als nostres dies. Des de llavors, els museus han incorporat 1.382 obres, objectes i documents. De les quals ara s'exposa una selecció de 300.
Entre les obres exposades hi ha peces de Picasso, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Olga Sacharoff i Alonso Cano, a més d'una de les col·leccions de vidre més importants de Catalunya que engloba peces de l'antic Egipte fins al segle XVIII.

L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

Aquesta exposició posarà el focus en la personalitat contradictòria i dogmàtica de Feliu Elias (Barcelona, 1878-1948). Artista de una personalitat polièdrica en la qual conviuen l'Elias pintor, el caricaturista Apa, l'historiador i crític d'art Joan Sacs i, fins i tot, el "Dimoni Verd", un altre dels seus àlies quan signa articles sobre tècnica i oficis de la pintura.

L'exposició presentarà una síntesi de la seva activitat creativa, centrant-se molt especialment en la seva pintura de pinzellada miniaturista que dins un realisme màgic exalta per igual el seu àmbit familiar -una humil bombeta, un ou ferrat, una toile de Jouy, una cadira isabelina o un morter- que les seves filles o passions artístiques, com ara la pintura holandesa, Alfred Sisley o la ceràmica xinesa. Es tracta d'una pintura que no està subjecta a grans evolucions tècniques, que es manté impassible i fidel a unes temàtiques concretes al llarg de tot el seu itinerari vital, i que irradia la seva predilecció per la cultura material.

Tilla Durieux va ser una famosa estrella del cinema i el teatre, una dona moderna dels anys vint, políticament activa i potser la dona més retratada de la seva època. Els papers de Tilla Durieux (1880-1971) van ser tan variats com els artistes per als quals va posar com a model, entre ells Auguste Renoir, Max Slevogt, Lovis Corinth, Franz von Stuck, Charley Toorop, Ernst Barlach, Oskar Kokoschka, Max Oppenheimer. i les fotògrafes Lotte Jacobi i Frieda Riess.

Amb una vibrant selecció de gravats en fusta en color de la col·lecció de la Fundació Two Red Roses, aquesta exposició inclou mestres com Eliza Draper Gardiner, Frances Gearhart, Edna Boies Hopkins, BJO Nordfeldt, Margaret Jordan Patterson i molts més. "Gravats en fusta del moviment Arts & Crafts americà" explica la història de com els artistes de l'època van experimentar amb aquest mitjà per fer interpretacions úniques i personals d'aquesta tècnica

L'exposició presenta una extraordinària col·lecció d'obres d'art eclèctiques d'Arthur Wesley Dow de la Fundació Two Red Roses. Aquesta exposició compta amb més de 60 obres que inclouen planxes de fusta en color, pintures i cianotips originals del rar àlbum Ipswich Days.

Venerat pintor, gravador, fotògraf i educador, Dow va estudiar a París i va ensenyar extensament des de la dècada de 1880 fins a la de 1910. Com a educador d'art, les idees de Dow sobre l'art se centraven en la naturalesa democràtica de l'expressió artística, a que l'art hauria de formar part de la vida quotidiana i no ser gaudit només per uns quants. El seu llibre de 1899 Composició: A sèries d'Exèrcises en Art Structure per a Use of Students and Teachers, ensenya als estudiants a crear obres d'art harmonioses a través dels elements de la composició, com la línia, l'equilibri i el color. Entre els nombrosos alumnes de Dow hi ha el fotògraf Alvin Langdon Coburn, la pintora Geòrgia O'Keefe i les germanes Overbeck, les obres de les quals en ceràmica es poden veure a la quarta planta del MAACM. La composició de Dow continua ensenyant-se avui dia amb les seves teories sobre l'espai i el disseny, i el seu llegat s'estén per l'expressió artística dels segles XIX i XX.

L'exposició explora la vida i l'obra de l'artista anglès i la seva contribució fonamental al reconeixement de les arts aplicades.

Mai abans presentada amb tanta magnitud a França, l'obra del visionari William Morris va marcar amb força la seva època teoritzant una utopia social, política, ecològica i artística. Va ser el principal constructor de les bases del que després s'anomenaria Arts & Crafts, un moviment que defensava la presència de l'art en tot i per a tothom com a resposta a la industrialització de l'artesania.

Per primera vegada, l'exposició "Sargent i Espanya" presenta aproximadament 120 enlluernadors olis, aquarel·les i dibuixos, molts dels quals s'exposen rarament. També s'exposen 28 fotografies inèdites dels viatges de l'artista, algunes de les quals van ser fetes pel mateix Sargent.

Celebrat com el principal retratista de societat de la seva època, John Singer Sargent va influir en una generació de pintors nord-americans. La seva captivació personal per Espanya va donar lloc a una obra notable que documenta els seus extensos viatges del nord al sud ia l'illa de Mallorca. Al llarg de tres dècades, Sargent va respondre a la riquesa cultural del país produint paisatges i escenes marines, quadres de la vida quotidiana i estudis arquitectònics, així com retrats simpàtics dels vilatans que va trobar.

Aquest octubre  inicia la sisena edició del "Portal del Modernisme", cicle de xerrades sobre Art Nouveau als Pavellons Güell.

Les xerrades es faran cada dilluns d'octubre (excepte el 3 i el 31) i de novembre a les set del vespre, als Pavellons Güell (av. Pedralbes, 7 de Barcelona).

Les xerrades són gratuïtes, però les places són limitades i cal reservar lloc trucant al telèfon 933 177 652 o enviant un missatge a modernisme@bcn.cat (en aquest cas espereu la nostra confirmació per mail).

Places exhaurides.

Aquestes xarrades seran gravades en vídeo i difoses per Internet senceres o en part, que podreu veure en en línia al canal You Tube: https://www.youtube.com/rutadelmodernismedebarcelona


Resum del programa:

10 d'octubre de 2022
Hermen Anglada Camarasa i l'Art Nouveau
Per Francesc Fontbona

17 d'octubre de 2022
Interiors privats: els tresors secrets del Modernisme
Per Teresa-M. Sala

24 d'octubre de 2022
Lluís Domènech i Montaner, claus per entendre la seva arquitectura
Per Gemma Martí

7 de novembre de 2022
El Park Güell, on Gaudí transfigura la natura en art
Per Mireia Freixa

14 de novembre de 2022
"L'art és el perfum de la vida". Alexandre de Riquer
Per Eliseu Trenc

21 de novembre de 2022
Francesc Ferriol: la transposició del Modernisme català a Zamora
Per Álvaro Ávila de la Torre

28 de novembre de 2022
Noves aportacions sobre el vitrall modernista català
Per Núria Gil Farré

Les jornades se celebraran el 4, 5 i 6 de novembre de 2022 (amb un cicle de conferències prèvies a l'octubre) amb recreacions en viu, tallers didàctics i un mercat modernista entre moltes activitats més, que conformaran el programa de les jornades. A més, aquest any s'ampliarà el nombre de carrers i augmentarà el mercat d'artesans.

Es tracta de consolidar unes Jornades que han situat Els Pallaresos com a referent de la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol, on hi ha la seu de l'Arxiu Jujol i on el genial arquitecte està enterrat al seu cementiri.

En 2021, les Jornades Modernistes es van dedicar a l'any 1918, data en què Jujol va coronar la famosa Casa Bofarull instal·lant-hi l'àngel-penell. Enguany, les Jornades Modernistes es dedicaran a l'any 1920, que és quan Jujol va iniciar una segona gran rehabilitació feta al municipi, Ca l'Andreu, situada davant de l'església. El títol de les Jornades d'enguany serà "1920, un any de canvis". Les Jornades donaran el valor que es mereix a aquest edifici tan notable, però poc conegut.

L'exposició mostra les "joies de la corona" de la col·lecció familiar, la més gran i completa de l'obra de Mucha al món. Aquesta mostra conté més de 200 obres d'art, algunes de les quals no s'havien presentat mai en públic. Posa la mirada en el desenvolupament de Mucha com a artista i com a home: com a ciutadà txec, europeu i mundial, que viu un dels temps més convulsos de la història europea, amb reflexions que potser són avui més rellevants que mai.

La Neue Galerie de Nova York celebra aquest any el vintè aniversari de la fundació del museu. L'última presentació d'"Obres mestres austríaques de la Neue Galerie" mostra el més destacat de l'àmplia col·lecció d'art austríac del museu del període comprès entre 1890 i 1940, incloent obres importants de Gustav Klimt, Oskar Kokoschka, Alfred Kubin i Egon Schiele.

Gaudeix dels cartells originals del tombant de segle, ca. 1900 i descobreix les diferències.

Diumenge que ve, 27 de març, el Museu celebrarà el dia "Art el diumenge", amb un ventall d'activitats relacionades amb l'exposició. La mostra es va obrir el 5 de febrer, però a causa dels protocols COVID els actes d'inauguració no s'han pogut celebrar fins ara.

L'exposició presenta l'obra que va fer famós Alphonse Mucha: cartells i il·lustracions, i dissenys d'art decoratiu, tot amb el teló de fons vibrant del París finisecular. Els vestits de finals del segle XIX evoquen els parisencs passejant pels bulevards, i els vidres acolorits d'Émile Gallé i Moser & Sohne d'aquest mateix període mostren la relació estreta entre l'obra de Mucha i l'Art Nouveau. La mostra també analitza la redescoberta de l'obra de Mucha als anys 1960, i com va ressonar el seu estil en la cultura popular, el "flower power" i Woodstock, tal com palesen els dissenys de cobertes d'àlbums i cartells de concerts de grups com Martha & The Vandellas, The Rolling Stones i Pink Floyd. El Kunstmuseum Den Haag presenta les circumstàncies en què Alphonse Mucha va esdevenir, i continuar sent, mundialment famós.

Amb motiu del 150 aniversari del naixement de Josef Hoffmann (1870-1956), l'exposició documenta per primera vegada de manera exhaustiva tota l'obra d'aquest arquitecte, dissenyador, professor i organitzador d'exposicions, figura destacada de la modernitat vienesa i del moviment internacional de reforma de la vida. Amb la seva infatigable dedicació al camp del disseny i de l'ensenyament, Hoffmann va conrear un model exemplar d'estils de vida moderns basats en una cultura de la construcció i del producte alhora artesanal i artísticament ambiciosa. La mostra presenta una selecció representativa del disseny revolucionari de Hoffmann i dels seus edificis més importants, com la Casa Stoclet de Brussel·les (1905-1911) o el Sanatori Purkersdorf (1904-1905).

La conferència, a càrrec de la historiadora de l'art Fàtima López, està inclosa dins dels cicle Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni del MUHBA.
Els Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni constitueixen el format més flexible per explorar noves idees i per comunicar estudis sobre la trajectòria de la ciutat, el seu patrimoni historicoartístic i les representacions urbanes de Barcelona i altres ciutats.

Aquesta activitat és gratuïta, cal inscripció prèvia a:  www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/formats-i-activitats/dialegs-dhistoria-urbana-i-patrimoni/dialegs-al-park-guell-arquitectes-de-loci

També es pot seguir en directe pel canal YouTube del MUHBA.

El Jugendstilforum de Bad Nauheim obre les seves portes al públic amb una exposició dedicada a la ceràmica.

Entre els objectes d'ús quotidià produïts en estil Jugendstil, els de ceràmica tenen especial importància, ja que es podia produir de forma barata i en sèrie. Moltes persones se'ls podien  permetre, així aquests objectes de ceràmica
es van ampliar amb noves idees de forma i decoració Jugendstil, especialment amb aquest material, que és el centre d'aquesta primera exposició.

Programa:

Dijous10 de març:

9:00 h. Ouverture du colloque : Béatrice Perez, doyenne de la Faculté des Lettres, Laurence Breysse-Chanet, directrice du CRIMIC, Teresa-M. Sala, directrice du GRACMON, Mònica Güell, directrice du Centre d'études catalanes.
Paris, capital de la modernité
Sonsoles Hernández (Universitat de les Illes Balears) : « Les espaces de socialisation du Symbolisme : entre élitisme et survivance »
Eliseu Trenc (Université de Reims) : « Un grup cosmopolita d'artistes europeus en el Montparnasse dels anys 1908-1914, entorn del pintor Bernard Naudin i del periodista René Puaux ».
David Castañer (U. Paris I Panthéon Sorbonne) : « De Guanabacoa à Montparnasse: pourquoi la modernité cubaine naît-elle à Paris? Autour de l'exposition Abela de Cuba à la Galerie Zak en 1928 »
Ester Gallegos (Universitat de Barcelona) : « Els espais de creació dels artistes estrangers: l'artista peruà Carlos Baca-Flor i la seva experiència al París de la fin de siècle »
Núria Aragonès (Universitat de Barcelona) : « Dins el saló d'alta costura : rols i espais de creació entre la façana i la "rerebotiga" al París de 1900 »
Tomàs Meinhardt-Teixidor (Universitat de Barcelona) : « La Bibliothèque Russe Tourguenev : lieu de refuge culturel et identitaire russe à Paris »

15:00 h. Ateliers

Cristina Rodríguez (Universitat de Barcelona) : « L'atelier de sculpture: l'espace de travail comme univers créatif au-delà de l'objet »
Olga Martínez Faus (Universitat de Barcelona) : « El desenvolupament de l'escultura meta?l·lica no fosa entre els tallers parisencs de Julio Gonza?lez, Pablo Gargallo i Pablo Picasso (1904- 1934) »

Divendres 11 març

9:00 h. La ville tentaculaire et ses revers
Teresa M. Sala (Universitat de Barcelona) : « La ciutat tentacular: reversos del Modernisme a Barcelona »
Maria Patricio Mulero (Université Toulouse Capitole) : « El Barrio Chino barcelonés: los bajos fondos del vientre de la ciudad como centro de creación artística e interacción social » (conférence en distantiel)
Tània Alba (Universitat de Barcelona) : « La creatividad en los espacios relacionales del placer y del amor: los diarios de Anaïs Nin (1931-1934) » (conférence en distantiel)
Photographie et cinéma
Irene Gras (Universitat de Barcelona) : « Paisatges interiors, microcosmos simbòlics: la casa-estudi d'Apel·les Mestres (1854-1936) »
Sergi Ramos Alquézar (Sorbonne Université) : « De l'espace intime à la Barcelone monumentale : le cinéma amateur au tournant des années 1930 »
Juan Carlos Bejarano (Universitat Pompeu Fabra) : « El taller del artista en el Modernismo a través del ojo fotográfico de Francesc Serra »
15:00 h. Espaces littéraires (I)
Lluís Quintana (Universitat autònoma de Barcelona) : « El despatx de l'escriptor com a heterotopia »
Irene Mira (Universitat d'Alacant) : « La ciutat vibrant. Una mirada geocrítica a la poesia de Joan-Salvat Papasseit »
Enric Bou (Università Ca' Foscari Venezia) : « Cases, estudis i coses. De Foix a Eluard: Versions del Surrealisme »

Dissabte 12 de març:

9:00 h. Espaces littéraires (II)
Carles Cortés (Universitat d'Alacant) : « La idealització de l'espai de ficció: la Barcelona literària de Carles Soldevila »
Mònica Güell (Sorbonne Université) : « Barcelone-Genève-Papeete, les capitales d'Aurora Bertrana »
Laura Mercader (Universitat de Barcelona) : « L'altra soc jo o l'escriptura de l'amistat transcultural. Lucie Cousturier i els amics i amigues de l'Àfrica Occidental Francesa » (conférence en distantiel)
Entre les villes : transfers transatlantiques
Fernando Martínez Nespral (Universidad de Buenos Aires) : « España en París y París en Buenos Aires. Reversos arquitectónicos de Enrique Larreta »
Luis San Filippo (Universidad de Rosario) et Pablo Vicente (Universidad de Rosario) : « A la sombra de la capital. Una mirada sobre la producción arquitectónica de Francisco Roca i Simó en Rosario, 1909-1916 ». (conférence en distantiel)
Silvia Dócola (Universidad de Rosario) : « Las casas de tolerancia en el barrio Pichincha, borde de la ciudad. Rosario 1913-1932 » (conférence en distantiel)
15:00 h. Architectures intérieures
Patricia Ledesma (Universidad Complutense, Madrid) : « La casa de Ricardo Rojas en Buenos Aires proyectada por Ángel Guido: la realización estética del genius loci »
José Ignacio Carrillo (Universitat de Barcelona) : « Las residencias de veraneo de Lluí?sí? Dome?nech i Montaner y Josep Puig i Cadafalch: musealizacio?n y reflexiones sobre el enclave centro - periferia »
Sara Coscarelli (Universitat Autònoma de Barcelona - EINA) : « La seu del GATCPAC o el bressol del pensament crític català, 1931-1936 »
Colloque international « Villes et capitalité : espaces de création et d'échange (1888-1937) »

Per a subscriure i per a més informació: secretariat@sorbonne-universite.fr

El proper 19 de novembre obre al públic l'exposició Gaudí, organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Musée d'Orsay, una exposició de gran format que reuneix més de 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d'art, documentació, plànols i fotografies. Vint anys desprès de la celebració de l'Any Gaudí, aquesta exposició s'allunya dels tòpics i proposa una revisió completa de la trajectòria de Gaudí.

L'exposició ha estat pprolongada fins al 20 de febrer de 2022!

L'últim retrat de dona de l'icònic pintor vienès Gustav Klimt, Dona amb ventall, mira seductorament i amb una autoconfiança notable vers la llunyania. Aquesta pintura vibrant s'exposa novament a Viena després de més d'un segle. Es presenta juntament amb altres exemples de les últimes obres de Klimt en una mostra especial a l'Alt Belvedere.

El Museu del Modernisme de Barcelona reobre les seves portes amb l'exposició "París-Barcelona", una gran exposició centrada en nou dones que van destacar en el panorama artístic de finals del segle XIX i principis del XX.
Amb més de 300 obres, la majoria obres pictòriques, però també escultures, mobiliari i arts decoratives, la mostra ofereix una nova visió de la relació entre ambdues capitals, París i Barcelona. El recorregut s'inicia amb les models Madeleine de Boisguillaume, Stéphanie Nantas, Clo-clo, Júlia Peraire i Germaine Gargallo, i es completa amb la visió femenina de les artistes Suzanne Valadon, Georgette Agutte, Lucie Cousturier i Olga Sacharoff. Així mateix, intenta crear un diàleg entre les models, muses del moment, i els artistes que les van immortalitzar, com ara Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Toulouse-Lautrec o Alphonse Mucha.

La l'exposició, que es podrà visitar  al Museu del Modernisme de Barcelona i a la mateixa galeria Gothsland, ha estat organitzada per commemorar el 50è aniversari de la galeria Gothsland, l'empresa cultural de la família Pinós-Guirao.

La publicació, que acompanya la mostra, fa un repàs de la presència femenina en l'ambient artístic i cultural del tombant de segle. Els articles posen en valor les vides d'aquestes dones que en la majoria dels casos han estat silenciades o ben poc explicades.

L'Institut Mathildenhoehe celebrarà el 150 aniversari d'Albin Müller (1871-1941)amb l'exposició "Albin Müller: Arquitecte, dissenyador i professor". La mostra posarà èmfasi en la professió de Müller com a arquitecte-dissenyador i professor entre els anys 1900 i 1914.

El 150 aniversari de Müller coincideix amb el reconeixement aquest any de Mathildenhoehe Darmstadt com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Com a font central d'inspiració, el Mathildenhoehe Darmstadt va oferir a Müller oportunitats úniques per crear edificis i art espacial a partir de 1906.

L'exposició se centrarà a Magdeburg, una altra ciutat en la qual l'artista va aconseguir un gran èxit com a professor a l'Escola d'Arts entre el 1900 i el 1906, i com a dissenyador per a diverses empreses.

Albin Müller va establir un fructífer intercanvi amb col·legues com Fritz von Heider, així com amb antics membres de la Colònia d'Artistes de Darmstadt, entre d'altres: Peter Behrens i Paul Burck. L'exposició posa de manifest els forts vincles entre les ciutats de Darmstadt i Magdeburg com a centres alemanys de el moviment reformista.

"Young Poland: un moviment Arts and Crafts (1890 - 1918)" és la primera gran exposició que explora les arts decoratives i l'arquitectura de Young Poland (Mloda Polska), un moviment cultural extraordinari que va florir en resposta a la invasió i ocupació de Polònia per part de potències estrangeres.

La mostra està organitzada en col·laboració amb el Museu Nacional de Cracòvia i l'Institut Cultural Polonès de Londres. Cofinançat pel ministre polonès de Cultura, Patrimoni Nacional i Esport.

Amb aquesta exposició, la Mucha Trust Collection celebra la primera gran gira nord-americana en 20 anys. La mostra presenta una àmplia gamma de cartells, il·lustracions, objectes ornamentals, i escultures, fotografies i autoretrats rarament vistos. Altres obres de la col·lecció de la NCMA destaquen la interpretació americana de l'estètica europea que va influir Mucha, així com la seva estreta amistat amb l'escultor francès Auguste Rodin.

2 artistes, 2 museus, 1 sola mostra.

L'exposició convida a una reinterpretació creuada de les obres de Rodin (1840-1917) i Picasso (1881-1973), aquests dos grans artistes que van canviar per sempre les pràctiques artístiques del seu temps per a les generacions futures. No es tracta de mostrar el que Picasso va manllevar de Rodin, sinó d'examinar les significatives convergències que apareixen entre l'obra de Rodin i diversos períodes de la producció de Picasso.