Durant els anys del Porfiriato (1873-1910) l'antiga capital de l'Imperi mexicà va viure un procés d'embelliment urbà caracteritzat pel gust de les classes dirigents per imitar les formes de les capitals europees, especialment París. Aquesta inquietud va dur a la ciutat arquitectes formats a Europa, com Adamo Boari (que ja havia treballat a les ciutats de Chicago i Nova York), autor del Teatro Nacional (1904), on es conserva el teló de vidre construït a Nova York per Tiffany, el sostre de la sala, el mosaic de l'arc de prosceni i el grup escultòric de la cúpula exterior, obres realitzades a Budapest per Géza Maróti, o els quatre Pegassos de l'escultor català Agustí Querol. L'edifici fou acabat el 1934 per Federico Mariscal amb una intervenció en la línia de l'Art Déco.

La ciutat es va eixamplar amb la construcció de colonias, que van acollir nous habitants de classe social mitjana i alta, en forma d'habitatges unifamilars o cases de pisos que en molts casos reproduïen a les façanes el repertori decoratiu modernista, amb emmarcaments d'obertures ondulants i estilitzacions de formes vegetals, de les quals destaquen les mostres que es conserven a la Colonia Romana (Chihuahua, 78) i a la Colonia Juárez (Bucareli, 116).

L'interior del Gran Hotel de México, situat a l'edifici de l'antic Centro Mercantil (1896-1897), de Daniel Garza i Gonzalo Garita, conserva belles mostres d'arts decoratives, com la coberta del saló principal, una lluerna realitzada per Jaques Gruber, membre de l'École de Nancy (1908), o l'ascensor de forja i vitralls. En aquest edifici, concebut com unes galeries comercials amb botigues i despatxos, es va usar el sistema estructural Chicago, format per una graella metàl·lica sobre la qual s'alça l'estructura d'acer.

També l'arquitectura del ferro té una bona mostra en l'actual Museo del Chopo, edifici construït a la ciutat alemanya d'Oberhausen, amb motiu de l'Exposició d'Art Industrial de Düsseldorf de 1902. El comprà la Compañía Mexicana de Exposiciones Permanentes i el reedificà a la Colonia de Santa María la Ribera, sota la direcció dels enginyers Bachmeister, Ruelas i Dömer.

Per tenir una visió completa de l'esperit modernista a Mèxic cal no oblidar el mobiliari original de la Casa Requena, actualment conservat al Museo Quinta Gameros de Chihuahua. Era el mobiliari dissenyat per l'advocat José Luis Requena, ajudat per l'artista català Ramon P. Cantó, per moblar el seu propi habitatge del carrer Santa Vera Cruz, 43, avui desaparegut.