Aquest arquitecte és considerat premodernista pel seu eclecticisme i historicisme, però algunes obres de la darrera etapa contenen elements plenament modernistes, com l'ús de la ceràmica vidriada i el maó, i, per tant, es valora la seva empremta personal.

Les obres d'arquitectura d'aquest autor es poden incloure en l'estètica neomedievalista i la seva clientela va ser principalment eclesiàstica, per la qual cosa els seus projectes són majoritàriament esglésies -destaca l'església de les Saleses (1885; passeig de Sant Joan, 88-92). Per influència d'aquesta clientela burgesa, l'estil era més monumental, com ara a l'edifici de l'antiga Societat del Crèdit Mercantil (1896-1900; Ample, 11; actualment Escola de Disseny Elisava).

Va ser l'arquitecte de la família López (Palau de Sobrellano a Comillas i projecte de la façana de la catedral de Barcelona) i de Joan Güell Ferrer (Palau Güell de Pedralbes, Diagonal, 686; mòdul central de l'actual Palau Reial).

Actuà com a assessor de la Junta d'Obres del temple de la Sagrada Família i fou qui recomanà a A. Gaudí per dirigir les obres de l'edifici.