Per celebrar el 150 aniversari del neixement d'Edvard Munch (1863-1944), el Museu Munch i el Museu Nacional d'Art, Arquitectura i Disseny presenten l'exposició "Munch 150".

"Munch 150", que alberguen conjuntament el Museu Nacional i el Museu Munch, és l'exposició més ambiciosa mai celebrada sobre l'obra de Munch i amb més de 250 quadros presentarà el major nombre d'obres cabdals de Munch de l'era moderna. Algunes de les obres destacades de l'exposició són les gairebé completes reconstruccions del Fris de la vida (1902) i del Fris Reinhardt (1906-1907). Un dels objectius de la mostra és estimular els visitants perquè descobreixin "el seu propi Munch" com a artista sempre experimental, innovador i rellevant.

"Munch 150" es presenta simultàneament en dos espais diferents: les obres de 1882 a 1903 es mostren a la Galeria Nacional i les de 1904 a 1944 al Museu Munch.

Curadors: Nils Ohlsen, Mai Britt Guleng i Jon Ove Steihaug

El Museu de Mataró ret un homenatge a la figura del gravador Ismael Smith i Marí amb l´exposició "Del Modernisme a l´art déco"

Ismael Smith i Marí (Barcelona 1886-White Plains, Nova York, 1972) és un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme, inicis del noucentisme i la consolidació de l'art déco. El Museu de Mataró acollirà l'exposició "Del Modernisme a l'Art Déco".

"Del Modernisme a l'Art Déco" és una exposició produïda per l'Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona i el Museu d'Art de Cerdanyola, comissariada per Txema Romero i que recull una selecció de gravats, dissenys originals i ex-libris procedents de la col·lecció que conserva el Museu d'Art de Cerdanyola, fruit de la donació d'Enrique García-Herráiz. A partir de la relació d'amistat que hi va haver entre Ismael Smith i l'artista mataroní Marià Andreu, a Mataró, la mostra també es completa amb un seguit d'obres d'Andreu que palesen aquesta amistat.
Ismael Smith i l'artista mataroní Marià Andreu i Estany (Mataró, 1888 - Biarritz, 1976) van compartir una estreta amistat des de l'època de formació i les seves primeres aparicions a l'escena artística barcelonina. Van formar part d'un dels grups més singulars de finals del modernisme juntament amb Laura Albéniz i Nestor M. Fernández de la Torre. Els quatre van exposar al Fayanç Català el 1911, amb gran èxit de crítica i un catàleg que recollia textos d'Alexandre de Riquer, Josep M. Roviralta, Utrillo o el mateix Eugeni d'Ors.
L'exposició es complementa amb dues obres de Marià Andreu procedents de Cerdanyola, documentació sobre l'exposició al Fayanç Català i,sobretot, destaca una obra conservada al Museu de Mataró, es tracta d'un gran esmalt de 295x180 cm titulat L'orb (1911-1914), obra de Marià Andreu i on segurament també hi va participar Ismael Smith. Andreu va ser un artista polifacètic: pintor, escenògraf, figurinista, esmaltador, gravador, dibuixant i il·lustrador. Ismael va compartir l'estada a París amb Marià Andreu i amb el pintor canari Néstor M. Fernández de la Torre.
Finalment, també es mostra un recull de gravats de Goya que es conserven al Museu de Mataró, una de les fonts d'inspiració més clares en els gravats d'Ismael Smith. Es tracta de gravats de les sèries Los Caprichos i La Tauromaquia, queil·lustren la influència del pintor aragonès en el tractament dels personatges femenins i de les escenes taurines. El Museu de Mataró en conserva les sèries de Los Caprichos, Los Desastres de la Guerra, La Tauromaquia i Los Disparates o Proverbios, que van ingressar al Museu l'agost del 1944 al formalitzar-se el dipòsit d'obres d'art entre Patrimonio Artístico Nacional i el Museu. Els gravats corresponen a l'estampació realitzada durant la Guerra Civil, l'any 1937, a partir de les planxes originals de Goya a la Calcografía Nacional de Madrid.

Txema Romero.

Director del Museu d'Art de Cerdanyola

El Museu Abelló presenta la segona part de la trilogia: Vestigis del Modernisme. Aquesta exposició pretén explorar, amb una mirada del present, la funció dels objectes d´arts decoratives d´estil modernista en els espais domèstics i la seva influència en la vida quotidiana desenvolupada al voltant de 1900.

La recerca de la bellesa, la utilitat i el confort, i un cert luxe exhibicionista són essencials durant el modernisme, com es veu en els interiors de l´habitatge burgès. Juntament amb els arquitectes, els ebenistes-decoradors són els nous professionals de moda que reben els encàrrecs de la burgesia i s´ocupen del mobiliari i la decoració de les cases, reflex dels gustos i les noves maneres de viure. En són exemples destacadíssims Gaspar Homar i Joan Busquets, dels quals el Museu Nacional d´Art de Catalunya conserva un notable conjunt, tant dels projectes com del mobiliari.

L´exposició "Empremtes", presenta part del llegat fotogràfic de l´arquitecte Lluís Domènech i Montaner.  A la mostra destaquen com a fets singulars, la revisitació i la reconstrucció mental de can Rocosa, com a laboratori d´idees domenequianes feta per E. Granell i T. Ramon i l´episodi extraordinari de la relació de Domènech amb el medi natural canetenc, les Flors domenequianes a càrrec de Teresa Sala i el seu equip.