El fotògraf escocès Michael Thomas Jones retrata el Modernisme barceloní tal i com és, sense amagar les seves contradiccions ni fer concessions al preciosisme. El Modernisme com mai ha estat mostrat en una exposició, i protagonitzat per les persones que avui en dia viuen o treballen a les obres mestres de Gaudí i altres arquitectes catalans.

L'exposició "Gaudí i els seus contemporanis a la Barcelona actual" és una iniciativa conjunta de l'Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona i d'Architecture and Design Scotland del Govern Autònom Escocès. Després d'estar exposada a Glasgow durant els primers mesos de 2010, arriba finalment a Barcelona, on es podrà visitar al pavelló de Sant Salvador de l'Hospital de Sant Pau des del 24 d'abril fins al final de l'estiu.

L'expert picassià Pierre Daix ha escrit que l'artista català Santiago Rusiñol va jugar un gran paper en la formació del jove Picasso. L'exposició pretén desplegar aquesta afirmació i consignar els elements d'influència i de confluència entre ambdós personatges a partir d'una lectura  comparada, tant a escala iconogràfica com biogràfica.

Organitzada conjuntament pel Museu Picasso i el Cau Ferrat de Sitges, la mostra permetrà per primera vegada contemplar les fortes connexions entre els dos artistes a partir de les tesis desenvolupades pel comissari Eduard Vallès en la seva recent publicació Picasso i Rusiñol. La cruïlla de la modernitat (Consorci del Patrimoni de Sitges, Barcelona 2008).

Els dos artistes es van creuar en un moment en què les seves respectives carreres estaven en transició: Picasso estava sortint de la tutela acadèmica -del seu pare i de les escoles de Belles Arts- i Rusiñol era un artista consagrat però no el referent de modernitat que havia estat en el passat.

Rusiñol era, quan Picasso va arribar a Barcelona, un dels artistes més reconeguts. En aquest sentit, algunes de les temàtiques que va abordar el jove Picasso tenien el seu origen, en propostes de les quals Rusiñol n'havia estat el capdavanter. Picasso fins i tot va versionar algunes obres de Rusiñol demostrant així el seguiment que feia de la seva obra. La gran atracció que Picasso va sentir tota la seva vida per l'obra d'El Greco es va iniciar, justament, al voltant de la data en què Rusiñol encapçala la reivindicació de la seva figura. Rusiñol fou també un dels primers col·leccionistes d'obres de Picasso i, per tant, un dels primers a adonar-se de la seva vàlua. Algunes d'aquestes obres es conserven al Cau Ferrat de Sitges, el museu particular que va crear Rusiñol i que Picasso va visitar en diverses ocasions, tant en la joventut com ja en la seva maduresa. De fet, durant els anys 60 Picasso va realitzar unes molt poc conegudes il·lustracions lliures al voltant de l'obra més cèlebre de Rusiñol, L'Auca del Senyor Esteve, que també formaran part d'aquesta exposició, demostrant així que la vinculació entre els dos artistes anà més enllà dels anys barcelonins de Picasso.

L'exposició presenta algunes de les obres més importants dels mestres prerafaelites Dante Gabriel Rossetti, William Holman Hunt i Sir John Everett Millais. Els plats forts de la mostra són Sol ardent de juny de Frederic Leighton, un dels quadres més famosos de la història de l'art, i cinc obres d'Edward Burne-Jones, totes elles amb un cert component de monumentalitat.

Amb l'ajuda del jove Rossetti, William Morris, Walter Crane i Burne-Jones van crear una sèrie pictòrica inspirada en la llegenda d'Artur de Thomas Malory. A l'exposició del Belvedere s'hi podran contemplar tres de les obres que Burne-Jones va realitzar dins d'aquesta iniciativa, una de les quals fa més de sis metres d'amplada. També s'hi podrà veure la seva sèrie de La bella dorment, que va completar el 1873.

L'exposició inclou una col·lecció de quadres de l'inici del moviment modern que, fins avui, ha rebut poca atenció a Àustria, i que permet realitzar un viatge visual a través dels mons proposats pels principals exponents dels prerafaelites i dels temes més importants de les acaballes del segle XIX.

El Modernisme català és un dels moviments més interessants dins l'ampli procés de modernització que va transformar profundament el panorama de l'art europeu com a conseqüència dels canvis econòmics i socials ocorreguts durant el període d'entresegles.

Exposició itinarant

En el marc de les accions del nou projecte «Art Nouveau i ecologia», el Réseau Art Nouveau Network organitza una sèrie de cinc Laboratoris Històrics amb el suport del Programa Cultural 2007-2013 de la Unió Europea.

El primer laboratori tindrà lloc al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa el dijous 3 de juny de 2010 i tractarà el tema de L'herbari Art Nouveau.

Més avall podeu descarregar-vos el programa de la jornada i la butlleta d'inscripció, que heu de fer arribar  a l'adreça electrònica museudeterrassa@terrassa.cat abans del 27 de maig.

L'activitat és gratuïta, però cal inscripció prèvia. Està prevista traducció simultània en francès, anglès i català.

Programa (català-francès-anglès)