L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

L'últim retrat de dona de l'icònic pintor vienès Gustav Klimt, Dona amb ventall, mira seductorament i amb una autoconfiança notable vers la llunyania. Aquesta pintura vibrant s'exposa novament a Viena després de més d'un segle. Es presenta juntament amb altres exemples de les últimes obres de Klimt en una mostra especial a l'Alt Belvedere.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

L'exposició té l'objectiu de donar a conèixer les dones pintores de finals del segle XIX que van dedicar la seva carrera a pintar les flors del Modernisme català i que són tan poc conegudes. Ens referim a les dones artistes que van participar a les exposicions femenines de la Sala Parés de Barcelona els anys 1896, 1897, 1899 i 1900.

L'any 1896, la Sala Parés va organitzar la primera exposició exclusivament femenina, com ja s'havia fet a Chicago poc abans. Hi van participar una gran diversitat de dones artistes amb l'objectiu principal de donar-se a conèixer al públic.

Aquestes exposicions femenines de la Sala Parés van ser el punt d'inflexió a partir del qual cada artista va poder escollir i seguir la seva carrera, un punt de partida per "normalitzar" la professionalització artística d'aquestes pintores.

El tema més recurrent d'aquestes mostres van ser les flors, que fins i tot van merèixer un tractament específic dins del bodegó o natura morta. Això es devia al fet que les dones que es matriculaven a l'Escola de Belles Arts, la Llotja, no podien accedir a les classes de nu, cosa que no va facilitar que es poguessin dedicar professionalment a la figura o al retrat.

Aquestes artistes van aprofitar l'oportunitat que la societat els oferia i van "utilitzar" les flors com a manifest del seu art. Dotades per a la composició i destres amb el color, algunes van aconseguir uns resultats notables; d'altres, en canvi, van seguir unes carreres més irregulars, i un grup nombrós van desaparèixer de l'àmbit artístic després del matrimoni.

Comissariada per la historiadora de l'art Consol Oltra, la mostra presenta les obres d'aquestes dones, algunes de les quals van ser exposades a la Sala Parés fa més de cent anys.

Louis Comfort Tiffany (1848-1933) va emprar molts dissenyadors, però només un grapat d'ells va ser seleccionat per a treballar en el departament d'esmalts, al qual els empleats dels Estudis Tiffany es referien amb una certa enveja com la "petita Arcàdia". L'exposició mostra també una dotzena de dissenys en aquarel·la d'aquests artesans de Tiffany.

El Palau Güell presenta fins al 30 de maig de 2021 una exposició dedicada al pintor Aleix Clapés. L'artista barceloní (1846-1920) va ser, durant molts anys, company inseparable de viatge i el pintor predilecte d'Eusebi Güell i d'Antoni Gaudí. Artista d'una potència expressiva extraordinària, fou també el pintor per excel·lència del Palau Güell, l'únic que intervingué en la decoració primigènia de l'edifici, tant a l'interior com a l'exterior.

La mostra presenta una de les obres més destacades d'Aleix Clapés, que es creia desapareguda des de fa més d'un segle. Es tracta d'El peó (ca. 1886), que ha estat descoberta durant la preparació d'aquesta exposició. Tal com expliquen els historiadors de l'art Carlos Alejandro Lupercio i Josep Casamartina, hi ha una llegenda familiar segons la qual Lev Trotski hauria comprat l'obra el 1920 a París i l'hauria enviat al Kremlin. Avui se sap que el quadre no va sortir de Barcelona.

La mostra itinerant "El Modernisme i les flors. De la natura a l'arquitectura" està dedicada a la representació de plantes i flors aplicades a la construcció a través de les arts decoratives del Modernisme. Per primera vegada una mostra estableix un diàleg entre el món vegetal i l'arquitectura modernista. El discurs expositiu s'estructura en quatre àmbits. En el primer s'explica el procés creatiu que feien els artistes per "capturar" les imatges de les flors. En el segon es realitza un recorregut per vuit arts aplicades a l'arquitectura ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat i els seus processos de creació. En el tercer s'ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable. Finalitza amb el plantejament de la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció.

La mostra està comissariada per Fàtima López, Marta Saliné i Vicente de la Fuente, doctors, en Història de l'Art i membres del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona.

Amb motiu del 70è aniversari de la mort d'Otto Prutscher, aquesta exposició posa l'accent en la importància de la seva obra per al desenvolupament de l'Era Moderna vienesa. La mostra està dedicada a l'associació de Josef Hoffmann (1870-1956) amb Otto Prutscher (1880-1949). Arquitecte i dissenyador com Hoffmann, Prutscher dominava tots els materials usats en les arts aplicades. Era dissenyador d'exposicions, mestre i membre dels principals moviments de reforma artística, de la Secession als Wiener Werkstätte i el Werkbund.

Amb motiu del 150è aniversari d'Adolf Loos (1870-1933), el MAK presenta una exposició que ha estat desenvolupada en col·laboració amb l'Albertina: "ADOLF LOOS: habitatges privats". Al llarg de la seva vida, Loos es va dedicar als habitatges privats i públics. Aquesta mostra se centra en els habitatges privats i presenta dibuixos de dissenys, plànols, fotografies i maquetes de les seves cases unifamiliars, vil·les i cases de camp, la majoria luxosament moblades. Contrastant amb això, la presentació inclourà també projectes socials revolucionaris, com per exemple, edificis per a la municipalitat de Viena.

Els Museus de Sitges han preparat un seguit d'activitats pensant en tota mena de públic, presencials i virtuals per donar a conèixer les dones artistes dels Museus de Sitges.
Un reconeixement a les dones que han format part de les històries de dintre del museu amb la creació d'obres o com a inspiradores d'art. Però també aquelles dones que han contribuït a la construcció de l'entorn, del territori de la societat i cultura de Sitges.