La mostra, considerada la més extensa de l'obra d'Archibald Knox del món, presenta més de dues-centes obres de l'artista de l'illa de Man procedents de col·leccions de totes les illes britàniques que inclouen peces de plata, de peltre i joies, a més de pintures, esbossos, manuscrits, ceràmiques, teixits i mobles que rarament s'han pogut veure abans.

L'exposició ofereix al visitant una experiència única per aprofundir en la creació artística del principal exponent de l'estil de disseny del "renaixement cèltic britànic" de finals del segle XIX i principis del XX, alhora que explora la seva terra natal, l'illa de Man, a la qual l'obra de Knox estava estretament lligada.

La inauguració de l'exposició es complementarà amb un seminari al Museu Manx els dies 5 i 6 d'abril de 2025. Les conferències de Stephen Martin i d'Anthony Bernbaum, dos dels majors experts en la vida i l'obra d'Archibald Knox, es centraran en l'estil Cymric de l'artista i en la influència mítica i simbòlica de la cultura i la història de l'illa de Man en la seva obra.

La mostra se centra en La núvia, aquest gran quadre que Klimt va deixar inacabat a causa de la seva mort inesperada i prematura el febrer de 1918. La núvia es presenta envoltat de nombrosos dibuixos a llapis en què Klimt havia treballat curosament diverses de les figures del quadre i altres estudis que es van trobar en l'última llibreta d'esbossos de l'artista. Una gran part d'aquests estudis es mostren ara al públic i permeten la comparació directa amb el quadre. Com a part de la preparació de l'exposició, es van realitzar un seguit d'anàlisis tècniques detallades de l'obra, incloent l'ús de raigs X, i també se'n presenten els resultats.

Sentiu el pols de la vida d'Edvard Munch des del seu naixement fins a la seva mort, a través de la malaltia i la salut, i enmig dels profunds canvis que va comportar la medicina moderna.

L'exposició revela els secrets que s'amaguen sota la superfície de les famoses obres de Gustav Klimt: com aplicava l'artista l'or i altres metalls preciosos al llenç? Les tecnologies actuals permeten observar les capes internes de la pintura i comprendre el procés de treball de Klimt.

L'exposició del Museu Orsay sobre l'artista noruec Christian Krohg és la primera retrospectiva de la seva obra fora d'Escandinàvia, després de les exposicions a Oslo i Lillehammer el 2012 i Copenhaguen el 2014. En destacar les obres naturalistes i compromeses de Krohg, el museu ofereix una nova perspectiva sobre l'art noruec de finals del segle XX i principis del segle XX.

Per primera vegada, el Petit Palais revela la diversitat i l'amplitud de la seva col·lecció de dissenys de joieria, que abasta més d'un segle de creació, des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjans del segle XX.

"Temps de canvi" entrellaça elements biogràfics i artístics, centrant-se en les ruptures i transformacions de les «obres tardanes» d'Egon Schiele del 1914 al 1918, un període que fins ara ha rebut comparativament poca atenció. Durant aquest període, Schiele va abandonar gradualment els radicals experiments formals del 1910 al 1914 i va desenvolupar un estil més realista caracteritzat per una empatia més profunda. El seu traç es va fer més tranquil, fluid i orgànic, i les figures que representava van adquirir més plenitud física. L'exposició també ofereix noves perspectives sobre aquest període crucial en incorporar materials d'arxiu contemporanis, com ara el diari inèdit d'Edith Schiele.

És la primera mostra que el Museu d'Orsay dedica a l'espectacular desenvolupament del cartell il·lustrat en color a finals del segle XIX.

La exposició, que inclou una sèrie única d'obres dels mestres del cartellisme, mostra com aquest mitjà es va elevar fins "al rang de la pintura mural", tal com ho va expressar el crític d'art de Nancy Roger Marx. Aquesta immersió en l'era daurada del cartell il·lustrat també analitza l'auge del consum i la cultura de masses, en què l'art del cartellisme va tenir un paper alhora com a vector i com a símptoma. Dibuixos, objectes d'art, fotografies i pintures evoquen l'efervescent món del carrer com a escenari durant la Belle Époque, la imatge de la qual fou en part conformada per aquests cartells.

La mostra, que es podrà visitar del 18 de març al 6 de juliol de 2025, està organitzada en col·laboració amb la Biblioteca Nacional de França. L'han comissariat conjuntament Élise Dubreuil, curadora en cap d'Arts Decoratives del Museu d'Orsay; Sandrine Maillet, responsable de la col·lecció de cartells de la Biblioteca Nacional de França; Anne-Marie Sauvage, curadora general de biblioteques, i Clémence Raynaud, curadora en cap d'Arquitectura del Museu d'Orsay.

La sèrie de conferències nocturnes en línia, organitzada pel grup de treball Itàlia de l'Arbeitskreis Provenienzforschung e.V., d'aquest any se centrarà en tres estudis de cas sobre la investigació de la procedència nazi-feixista i més enllà en el context d'Itàlia.

La tercera i última conferència del 2025 serà impartida per Nadine Bauer (Grisebach GmbH Berlin) sobre "La vida de Victor Wallerstein a Itàlia i el destí de la seva col·lecció d'art: un estudi de cas d'una pintura d'Ernst Ludwig Kirchner" (ENG).

La conferència tindrà lloc en línia el 25 de juny de 2025, a les 18:45 CEST. Enllaç per unir-se a l'esdeveniment en línia: us06web.zoom.us/j/86971371991?pwd=YGscxLcjizdsHUMGN149AlUF31mKNb.1

L'acte estarà moderat per Matilde Cartolari (Ludwig-Maximilians-Universität München/Zentralinstitut für Kunstgeschichte, Munic). El suport tècnic serà proporcionat per Cinzia Cattin (Deutsche Kinemathek, Berlín).

La mostra reuneix un centenar d'objectes característics del Modernisme en les seves variants d'Espanya, Art Nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya i Sezession austríaca. També es dedica dos espais monogràfics als dissenyadors Josef Hoffman i Peter Behrens.

Una exposició d'obres mestres de l'Art Nouveau, en la que les flors sónl es protagonistes.

El Palazzo Bonaparte presenta "Munch, el cricrit interior", una gran exposició retrospectiva, amb 100 obres del Museu Munch d'Oslo, dedicada a Edvard Munch.

La mostra reuneix exemples notables de ceràmica francesa que van suposar una innovació enorme en el camp de la ceràmica artística, d'aquest període.

Dins del fenomen cultural més ampli que es va conèixer com a ?japonisme', alguns artistes com Félix Bracquemond, Ernest Chaplet, Théodore Deck, François Laurin i Albert-Louis Dammouse van incorporar temes, decoracions i formes inspirades en l'art japonès en les seves peces de ceràmica.

La mostra revaloritza l'obra de l'artista pioner de l'Art Nouveau Alphonse Mucha (n. 1860, Ivančice, Moràvia, Imperi austríac; m. 1939, Praga, Txecoslovàquia) i n'explora l'impacte en l'art gràfic des de la dècada de 1960. Aquesta exposició ofereix l'oportunitat d'examinar el desenvolupament de l'estil de Mucha i explorar com el seu art va ser redescobert per generacions posteriors d'artistes. Mucha va ser una influència clau en l'art psicodèlic dels anys seixanta i setanta, així com en una àmplia gamma de la cultura visual des de finals del segle XX fins als nostres dies, exemplificada als còmics nord-americans, el Manga japonès i els murals de carrer.

La Society of Antiquaries celebra per segon any consecutiu el Dia de William Morris amb una jornada de portes obertes a Burlington House (Londres). Serà aquest divendres, 17 de maig, i s'hi podrà veure una exposició temporal amb una vintena d'objectes, imatges i llibres de les seves col·leccions.

William Morris fou un artesà i dissenyador conegut com el pare de l'Arts & Crafts. Nascut a la Gran Bretanya i diferenciat de l'Art Nouveau del continent, els dissenys d'aquest moviment artístic sovint s'inspiraven en la naturalesa.

El Centre del Modernisme de Riga, associació d'institucions culturals de l'Ajuntament de Riga, convida experts en Modernisme, investigadors, arquitectes i especialistes en patrimoni a participar al congrés internacional «La diversitat de l'Art Nouveau en el context regional», que se celebrarà a Riga (Letònia) els dies 23 i 24 d'octubre de 2025.

El congrés presentarà treballs que analitzen les manifestacions del Modernisme en diferents ciutats europees, amb un èmfasi especial en la imatgeria, l'originalitat i les especificitats locals de l'estil.
Riga destaca per una arquitectura, un art i una cultura modernistes impressionants i és, per tant, un lloc perfecte per celebrar la trobada dels experts més reconeguts de l'estil i debatre sobre la diversitat, la preservació i la comprensió actual d'aquest ric patrimoni cultural. El congrés posarà en valor Riga com a metròpoli modernista en l'espai cultural europeu, centrant-se en les interpretacions de l'estil en diferents regions. Els participants tindran l'oportunitat de familiaritzar-se amb les darreres troballes dels investigadors letons i estrangers. Es farà una selecció d'alguns treballs per considerar-ne la publicació en un volum.

El comitè encarregat d'elaborar el programa del congrés fa una crida a presentar resums fins al 10 de maig mitjançant el formulari d'inscripció que trobareu en aquest enllaç: https://ej.uz/ArtNouveauDiversitiesinRegionalContext.

El 24 de maig es notificarà la inclusió o no de la proposta en el programa del congrés.

Un apropament al Modernisme a través de les arts decoratives, on la recerca de la bellesa va transformar els objectes quotidians en obres d'art autèntiques. Conferència a càrrec d'Andrés Alfaro Hofmann, comissari de l'exposició situada a la Primera Planta del Museu, i propietari de la col·lecció Alfaro Hofmann d'arts decoratives.

La mostra presenta un recorregut que traça l'interès creixent del pintor vers els elements florals. A través d'olis, dibuixos, fotografies, estampes i indumentària d'Anglada-Camarasa, ens fa comprendre com la flor va esdevenir un element principal de les seves pintures i com les flors van dibuixar la seva vida.

El director del Museu del Modernisme de Barcelona i president de l'Associació del Llegat de Ramon Casas i Carbó, presenta una profunda anàlisi de la pintura modernista i el seu impacte en la història de l'art, així com les claus d'aquest corrent artístic, destacant-ne l'estètica, els temes i els grans mestres que la van unir.

Gothsland i el Museu Picasso de Barcelona ens conviden a un viatge en el temps al París de principis del segle XX, tal com el van percebre els artistes catalans. A través d'una selecció d'obres captivadores, podrem sentir l'atmosfera de la ciutat, descobrir els secrets dels seus artistes i comprendre com van transformar la capital mundial de l'art modern en el seu particular llenç.

L'exposició s'endinsa en un viatge artístic que uneix dues ciutats emblemàtiques, connectant la llum bohèmia de París amb els colors vius de Barcelona.

La mostra rendeix homenatge al talent de grans mestres com Ramón Casas, Santiago Rusiñol, Joan Cardona, Xavier Gosé, Alphonse Mucha, Georges de Feure, Joaquín Torres García, Isidre Nonell? i molts altres, que van capturar amb una sensibilitat única l'esperit i la bellesa d'aquestes dues capitals modernistes. Cada obra exposada és una finestra a un món de detalls, textures i emocions que no us deixarà indiferents.

El tema de la mostra és la relació canviant entre el cartell com a mitjà artístic i creatiu i el paper de les dones. Els homes dissenyadors del primer esclat en el disseny de cartells a Alemanya, de 1905 a 1921 aproximadament, utilitzaven la dona com a tema i les dones com a models de maneres molt diverses.
L'exposició i el corresponent catàleg presenten una selecció provinent de les col·leccions de F. W. Neess i Maximilian Karagöz que mostra els diversos papers de les dones en els retrats que en feien els cartells públics. Les obres presentaven hàbilment i com se suposava que havien de ser les dones. Comunicaven quins eren els comportaments socialment desitjables i quines eren les llibertats concebibles, però també quins eren els límits innegociables.
Per altra banda, les dones també dissenyaven cartells professionalment en aquesta època, malgrat haver-ho de fer en contra els prejudicis de gènere. I els seus dissenys mostraven com se sentien cada vegada més segures per allunyar-se de les artesanies singulars i del petit format on havien estat relegades, per endinsar-se en els anuncis de gran format i la producció massiva. Per dir-ho d'alguna manera, l'emancipació també es va exercir mitjançant el disseny de cartells.

El Museu Albertina ret homenatge a Egon Schiele, un dels artistes plàstics més importants de l'expressionisme, amb una exposició revolucionària. Basada en un concepte originat per Ciprian Adrian Barsan, preveu el retorn de les obres perdudes de Schiele -conegudes únicament per fotografies en blanc i negre- gràcies a la inquietant i emfàtica capacitat artística d'Adrian Ghenie.

Gabriele Münter (1877-1962) va ser una de les fundadores d'El Genet Blau(Der Blaue Reiter), el llegendari grup d'artistes expressionistes amb seu a Munic.
A través de més d'un centenar de pintures, dibuixos, gravats i fotografies, l'exposició proposa descobrir una artista que es va rebel·lar contra les limitacions que planaven sobre les dones de la seva època i que va aconseguir convertir-se en una de les figures excel·lents de l'expressionisme alemany a començaments del segle XX.

L'exposició reunirà els quadres més apreciats de Van Gogh d'arreu del món, alguns dels quals rarament s'exposen públicament, i es presentaran acompanyats dels seus dibuixos extraordinaris. Entre altres, hi haurà Cel estelat sobre el Roine i La casa groga, a més d'Els gira-sols i La cadira de Van Gogh, propietat de la mateixa Gallery.

Malgrat no ser massa coneguda fora del seu país, Harriet Backer (1845-1932) fou la més famosa de les dones artistes de final del segle XIX a Noruega. Pintora, mestra i mentora de pintors, va ser molt aplaudida per l'ús ric i lluminós que feia del color, en un estil molt personal que barrejava escenes interiors amb altres a l'aire lliure. Es va inspirar tant en el moviment realista com en les innovacions de l'Impressionisme, amb unes pinzellades lliures i una atenció meticulosa a les variacions de la llum. És també famosa pels seus retrats delicats de la vida rural i el seu interès pels interiors de les esglésies.

A partir d'una selecció de l'extensa col·lecció del museu, que compta amb uns 1.800 dibuixos de l'artista, la mostra ens descobreix el tema principal de la vida i l'obra del gravador, il·lustrador i escriptor austríac Alfred Kubin (1877-1959).

És l'Art Nouveau un estil? O es podria descriure millor com un estat d'ànim i una fe insaciable en la modernitat? Maison Hannon presenta "Art Nouveau belga: Van de Velde, Serrurier-Bovy, Hankar & Co", una exposició dedicada al moviment Art Nouveau belga en tota la seva diversitat. Amb una àmplia gamma de peces procedents de col·leccions públiques i privades, moltes de les quals no s'han vist mai abans.