La ciutat de Sueca ha tingut una economia dependent en gran mesura del cultiu de l'arròs, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i manté una indústria que depèn de la producció agrícola. En els primers anys del segle XX va viure una etapa d'expansió coincidint amb el moment en què va obtenir el títol de ciutat, el 17 de gener de 1899. Es van fer importants obres públiques com el pont de ferro de 1916 sobre el Xúquer, obra de l'enginyer Artur Monfort, recentment restaurat.
L'arquitecte Pasqual Bonaventura Ferrando Castells (1881-1951), fill de Sueca, que va cursar estudis a l'escola de Madrid, va bastir gran part dels edificis més representatius entre 1908 i 1922. Ferrando tenia una formació eclèctica, és a dir que es movia amb comoditat en diverses tipologies arquitectòniques i models estilístics i va construir alguns edificis de clara influència modernista, segons Aleix Catasús, autor d'un estudi sobre l'arquitectura moderna a Sueca. Podem esmentar, per exemple, el mur desaparegut (1912) que protegia la sèquia del carrer Sequial o la casa de Benjamí Modesto, de data i autor desconeguts, coneguda com la Casa del Milionari, la més influenciada per l'Art Nouveau francès, amb una doble tribuna al primer pis i abundant ornamentació lineal.
L'obra més important que es conserva de Ferrando és l'Asil d'Ancians Desemparats (1909-1919), construït amb el llegat d'Antoni Baldoví Beltran i la seva esposa, Teresa Cardona Burguera. Es tracta d'un edifici d'una gran funcionalitat, dominat per un cos central entorn del qual s'organitzen pavellons amb serveis independents.
Al centre es situa la gran capella amb planta de creu llatina de reminiscències neogòtiques que presenta però un joc expressiu propi del Modernisme; així, per exemple, l'arc neogòtic que dóna accés al presbiteri prolonga les línies inferiors acostant-se a formes pròpies de l'arc de ferradura de tradició neoàrab. Els murs exteriors estan formats per grans carreus que contrasten amb l'obra vista de maó. De tot el conjunt destaca la porta del mur d'accés al recinte, amb dos pilars de maó de diferent alçada que li donen un gust asimètric propi del Modernisme. També es poden esmentar les Escoles Jardí de l'Ateneo Sueco del Socorro (1914), una societat progressista que promovia l'educació en la natura.
Podem trobar una certa influència tipus Secession en alguns edificis industrials com la casa fàbrica de Valerià Monton (1917), també de Ferrando, o el pedestal del bust dedicat a l'escriptor local Josep Bernat i Baldoví (1909).