A finals del segle XIX Reus era la segona ciutat de Catalunya, enriquida majoritàriament gràcies al comerç de l'aiguardent.
Malgrat ser la ciutat d'origen d'Antoni Gaudí, no en conserva cap obra; el seu projecte de reforma del Santuari de Misericòrdia quedà avortat, i el pendó que, amb la col·laboració del pintor Aleix Clapès, realitzà per encàrrec de l'Associació de Reusencs Residents a Barcelona i que es conservava en el mateix santuari fou destruït durant la Guerra Civil.
La veritable empremta modernista li va donar Lluís Domènech i Montaner a partir de 1897 quan es va fer càrrec del projecte de l'hospital psiquiàtric Institut Pere Mata, nascut de l'impuls del metge Emili Briansó i el recolzament de persones com Pau Font de Rubinat. Domènech va dissenyar un hospital sobre un turó als afores de la ciutat, organitzat en pavellons independents separats per jardins, que és el precedent directe de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que poc després construiria a Barcelona.
A partir d'aquest moment l'arquitecte va entrar en contacte amb l'enriquida societat reusenca, que li va encarregar obres com la casa del notari Pere Rull (1900); la casa-botiga de Joaquim Navàs (1901); l'habitatge i seu del negoci de comercialtzació d'oli de Fèlix Gasull (1911), interessant producció noucentista de l'arquitecte; la capella funerària de la família Margenat (ca.1905); els magatzems i la reforma de la residència de Joan Llopis (1911-1912), i els projectes avortats per a la societat El Círcol (la reforma de l'accés de la seu, 1899) i el Teatre Circ (1900). Destaca per la seva excepcionalitat la Casa Navàs, una de les millors creacions de l'arquitecte que conserva in situ el mobiliari original, obra de Gaspar Homar, així com la resta de la decoració en què participaren autors com Lluís Brú, Eusebi Arnau o Tomàs Bergadà, entre d'altres. La relació de Lluís Domènech amb Reus es perllongà amb la producció del seu fill, Pere Domènech Roura, autor del desaparegut Cinema Kursaal (1909).
Pere Caselles, arquitecte municipal de 1891 a 1930, que col·laborà amb Lluís Domènech a l'Institut Pere Mata, és el responsable del major nombre d'edificis modernistes de la ciutat. Dels seus encàrrecs privats destaquen les cases Punyed (1900), Laguna (1904), Munné (1904), Tomàs Jordi (1909) i Grau (1910); i dels públics, l'Estació Enològica (1906) i les Escoles Prat de la Riba (1908).
A més la ciutat conserva obres importants de dos deixebles reusencs de Gaudí: el Xalet Serra (1911), la Casa Serra (1924) i el Dispensari Antituberculós (1926), de Joan Rubió Bellver, i el Mas Llevat (1924), de Domènec Sugrañes Gras, que il·lustren ja l'adveniment de les formes noucentistes.