Nancy, que ja havia viscut un moment de màxima esplendor al segle XVIII quan hi establí la seva residència Stanislas Leczinski, antic rei de Polònia, és considerada una de les capitals mundials de l'Art Nouveau.
El 1871, després de la guerra francoprussiana, França hagué de cedir l'Alsàcia i part del territori històric de la Lorena. Això va motivar que un nombre important d'habitants de la zona annexionada, molts d'ells industrials, artesans qualificats, acadèmics o professionals liberals, emigressin a Nancy, per no haver d'assumir la nacionalitat alemanya. Aquesta arribada de professionals a la ciutat, on ja hi havia importants indústries químiques i siderúrgiques, i una marcada tradició en el camp de les arts decoratives, féu possible un ambient creatiu que va situar el nom de Nancy en un lloc privilegiat en l'univers del Modernisme internacional.
L'any 1884 les creacions en ceràmica i vidre d'Émile Gallé ja van aconseguir medalles d'or a la VIIIe Exposition de l'Union Centrale des Arts Décoratifs de París. El 1889 participaren amb èxit a l'Exposició Internacional de París, Émile Gallé, Louis Majorelle, Émile Friant i Victor Prouvé. Membres del grup de Nancy van ser presents també a l'Exposició Internacional de Chicago de 1893, i van aconseguir un èxit rotund a l'Exposició Universal de París de 1900.
Sota l'impuls d'Émile Gallé, reconegut internacionalment pel seu treball del vidre, l'any 1901 es va fundar l'Alliance Provinciale des Industries d'Art, École de Nancy, que agrupava els industrials i artesans de la ciutat per defensar i facilitar el desenvolupament de les indústries d'art. El primer president fou el mateix Gallé; els vicepresidents, Louis Majorelle (industrial, decorador i ebenista), Antonin Daum (industrial i vidrier) i Eugène Vallin (arquitecte i ebenista), i tenia fins a 36 membres més entre arquitectes, decoradors, pintors, industrials, crítics d'art... Una característica de l'École de Nancy és la concepció de la creació artística, tant en l'àmbit de l'objecte de luxe com en el de la producció seriada, mitjançant la comunió entre indústria i art.
Aviat la nova arquitectura també arribà a Nancy. El 1901 l'arquitecte parisenc Henri Sauvage construí la casa de l'ebenista Louis Majorelle, i el mateix any Charles i Émile André van construir els magatzems Vaxelaire, el primer dels comerços a adoptar les formes Art Nouveau, que van continuar estenent-se per la ciutat amb obres com la Graineterie Génin-Louis (1901) d'Henri i Henry Gutton o la Brasserie Excelsior (1910) de Lucien Weissenburger i Alexandre Mienville.