El Modernisme es va introduir a Mar del Plata mitjançant els nombrosos arquitectes europeus que des de la dècada dels seixanta van començar a treballar a la capital i les províncies. La presència primerenca d'arquitectes com el belga Julio Dormal (va projectar el palau d'Inés Ortiz Basualdo de Peña) o l'hongarès Juan Kronfuss va ajudar a difondre el gust per un Modernisme geomètric i senzill. La confluència d'aquests arquitectes i la necessitat de construir i urbanitzar Argentina va tenir com a resultat la propagació del gresol estilístic de l'Europa finisecular. Mar del Plata no va ésser una excepció; es tracta d'una ciutat jove els terrenys de la qual va comprar el 1860 Patricio Peralta Ramos, el seu més gran benefactor, el qual va propiciar el desenvolupament d'aquest lloc fins al punt que catorze anys després el va poder registrar amb entitat de poble. Pedro Luro també va resultar fonamental per al perfil d'aquesta ciutat. En va potenciar l'agricultura, els saladors, el comerç, així com altres aspectes rellevants: l'arribada de la via ferroviària el 1886, el reconeixement de ciutat el 1907 i la inauguració del port el 1913. Durant aquestes dècades el lloc es va consolidar com a indret residencial i oferia un destí selecte a l'alta burgesia porteña en èpoques estivals. El clima, les platges i la proximitat de la capital van afavorir aquesta funció que va suposar una important font d'ingressos.

La burgesia porteña va edificar segones residències en forma de vil·les i xalets (avui 300 d'ells estan declarats Béns d'Interès Patrimonial). Llavors el paradigma del bon gust tenia com a model principal Europa, i per tant es van reproduir els estils propis de la seva burgesia o els historicismes amb associació simbòlica significativa. Van abundar habitatges eclecticistes, classicistes, de regionalismos hispanizantes (regionalismes hispanitzants) i es van prodigar especialment els d'un pintoresquismo anglonormando (pintoresquisme anglonormand). El Modernisme va ésser present, a més, en el seu vessant Secession, com es pot apreciar a l'interior de la vil·la Ortiz Basualdo (1909), la qual conserva un disseny integral realitzat per la firma belga Serrurier Bovy. Els cafès són també contenidors habituals de l'estil 1900 i aquí encara es conserven el Café Francés i l'Almacén Buenos Aires.