L'Ametlla del Vallès és una localitat del Vallès Oriental situada entre les valls del Congost amb un clima molt temperat en els mesos d'estiu, fet que la va convertir en un dels centres d'atracció de la cultura de l'estiueig en els anys del Modernisme. És un dels pobles de la comarca on va deixar empremta l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall. Poc després d'acabats els estudis va ser nomenat arquitecte municipal, el mes de gener de 1906, i hi va edificar una obra significativa.

Com a arquitecte municipal, el mateix any del seu nomenament va elaborar un pla urbanístic de reforma del casc antic i el d'extensió del nou eixample. L'any 1911 va arranjar les escales d'accés a l'església parroquial, ara molt transformades, i els jardins que l'envolten. Finalment, fora del límit cronològic que ens ocupa, el 1932 va projectar una font. La construcció pública més important en què va treballar va ser el projecte per a l'Ajuntament i les escoles que es va realitzar entre 1910 i 1913. Es tracta d'un edifici de tres cossos: el central, de tres plantes, destinat al consistori, i els laterals, més baixos, a escoles de nens i nenes, respectivament. Està realitzat amb paredat comú amb rajola vista entorn de les obertures i té un portal d'accés amb un gran arc de mig punt dividit en tres parts per fines columnes. Entre les obres privades de Raspall es pot destacar la casa i el cafè de Sebastià Bassa, que data de 1906. És una construcció entre mitgeres de tres pisos d'alçada que presenta una façana de paredat comú i maó amb ornamentació ceràmica disposada en petites fileres i en els ampits de les finestres.

Finalment, cal ressenyar una suggestiva intervenció fora del nucli urbà, la reforma de Can Millet de Baix, ara reconvertida en residència de la tercera edat. Era una gran masia de la família Xammar que data de 1640 i que va ser adquirida per Joan Millet, germà del músic Lluís Millet. Raspall la va reformar entre 1908 i 1909. Va mantenir els trets de l'antiga construcció, la disposició general de la façana, les finestres geminades, mentre que introdueix a la planta baixa un element de triple finestra que recull en disposició esglaonada sota la coberta i en l'accés a la torre. Va remuntar la coberta amb un original capcer i hi va afegir una torrassa que li dóna un cert aire de torre d'estiueig. El to clar que té la façana està trencat per randes de ceràmica de tons blaus. Els interiors són de gran qualitat i es conserven en molt bon estat: arrambadors ceràmics, una original llar de foc totalment asimètrica i treballs de forja de molta qualitat.