El municipi actual de Figaró-Montmany comprèn el domini de l'antic castell medieval de Montmany. Els seus orígens s'han de buscar a l'hostal que es trobava a l'antic camí ral entre Barcelona i Vic i que regentava la família Figero a l'abrupte Congost, pas obligat per als viatgers.

A inicis del segle XX, la bellesa dels paratges, la bonança del clima i les bones comunicacions -entre 1846 i 1851 es va obrir una carretera moderna i el 1875 va entrar en funcionament el tram de ferrocarril entre la Garriga i Vic- van convertir la localitat en un cotitzat emplaçament d'estiueig. Fins al moment actual, la bellesa del medi natural, entre la muntanya del Montseny i els cingles de Bertí, és un destacat patrimoni del municipi.

En el període modernista, l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall també va treballar al Figaró-Montmany. Segons els estudis de Cuspinera la seva intervenció més antiga és la reforma de la Casa Gallart, el 1908. És una construcció de murs blancs amb la clàssica torrassa i decoració de ceràmica blanca i blava i un original treball de forja. Popularment se la coneix amb el nom d'Ave Maria pel medalló de ceràmica vidriada inspirat en les obres renaixentistes que representa la Verge i el Nen. La Casa Espelta data de 1910 i també val la pena destacar la reforma de l'Hotel El Congost en una data tardana, 1921, ja quasi noucentista i ara convertit en residència per a la tercera edat.

De tipologia diferent són les torres adossades Villa Pepita i Villa Rosita, ambdues de 1915 i que responen a un gust ja pròxim al Noucentisme. Raspall hi empra un element que li és molt comú, el fris de rajoletes que, en aquest cas, alternen el groc i el marró i, sota el capcer, entorn d'una cartel·la amb els noms de les cases, es despleguen esgrafiats amb dibuixos de temes vegetals estilitzats.

Raspall és l'autor també de l'edifici on hi havia les escoles i l'Ajuntament, situat a la carretera de Ribes i que va consolidar aquest vial com a zona de pas substituint l'antic camí ral que creuava la població. Aquest edifici, restaurat recentment, destaca per la funcionalitat amb què va ser concebut, amb grups de finestres geminades cobertes amb ràfecs i els murs ornamentats amb senzills esgrafiats i un fris ceràmic.
Finalment, volem insistir en el fet que el recorregut modernista de Figaró-Montmay és també un patrimoni literari, els paisatges van inspirar a Raimon Casellas la seva novel·la més famosa, Els sots feréstecs, que va ser publicada el 1901.