A Anvers, l'Art Nouveau es mostra en totes les seves variants i comparteix lloc amb l'arquitectura neogòtica, neorenaixentista o eclèctica. Malgrat la influència directa de l'arquitectura de Brussel·les, sobretot la de Victor Horta i Gustave Strauven, l'Art Nouveau d'Anvers desenvolupa particularitats pròpies a partir de la relectura del Renaixement flamenc com a especificitat nacional. Els arquitectes locals van utilitzar indistintament els estils històrics o el nou llenguatge, en funció de les tipologies arquitectòniques o del gust dels comitents. El caràcter burgès del nou estil s'explica pel gran nombre d'arquitectura domèstica; cap edifici públic va ser erigit en Art Nouveau.
El nou estil es concentra en les dues àrees de l'eixample vuitcentista urbanitzades fora de la ciutadella del segle XVI: en el barri sud, el 't Zuid, i en la zona est, en el districte de Zurenborg, també conegut com a Cogels-Osylei, nom de l'artèria principal. Ambdós territoris agrícoles van ser urbanitzats a partir de la dècada del 1880, després del compromís de l'Ajuntament amb l'Estat belga d'allunyar les fortificacions militars del centre històric i a causa de la construcció de les infraestructures ferroviàries. Dues companyies immobiliàries amb capital privat es van fer càrrec de la planificació urbana, la construcció des nous edificis i la contractació dels arquitectes.
A Zurenborg, on es va traslladar la major part de la classe burgesa, es troba el complex Art Nouveau més important de la ciutat, el qual conforma un dels nuclis arquitectònics més ben conservats d'Europa. L'esmentada diversitat estilística, l'asimetria i la irregularitat dels perfils arquitectònics, els jocs de buits i plens, la varietat decorativa i policroma de les façanes, el contingut simbòlic dels ornaments, dels noms de les cases i dels carrers i la fesomia enjardinada, atorguen peculiaritat a aquest districte, distribuït en sis vies que desemboquen en el carrer Cogels-Osylei. Les cases més destacades són les dels arquitectes Joseph Bascourt, Jules Hofman, Jacques de Weerdt, Frans Smet-Verhas i Emiel van Averbeke, els quals van tractar cada edifici de forma independent.
L'aspecte residencial de Zurenborg contrasta amb els grans bulevards i places del 't Zuid, on les construccions en Art Nouveau són menys nombroses. D'especial interès és la Casa del Poble Liberal, Help U Zelve, projectada per Van Asperen i Van Averbeke l'anomenat, "Horta anverès", seguint part del programa interior de l'edifici d'Horta de Brussel·les: un cafè, sales de reunió, un saló de festes amb galeria i llar de foc i una fleca. Aquest és un dels pocs edificis d'Anvers dissenyat integralment en Art Nouveau, que a la ciutat es limitava a les façanes exteriors de les cases.