Capital de la comarca del Vallès Oriental, Granollers era una de les localitats que mantenia, a inicis del segle XX, una indústria tèxtil. Però la importància de Granollers des de l'època medieval ha radicat en el comerç que es centra en els cèlebres mercats del dijous que tenien lloc als voltants de la Porxada -reconeguda construcció civil construïda entre 1586 i 1587- i que eren el punt d'atracció de tota la comarca. Cafès, fondes, eren els llocs de trobada dels comerciants i on s'acabaven de decidir molts tractes. D'aquí la importància de la Fonda Europa, centre de tertúlies i també de reunions polítiques, i a on va tenir despatx obert l'arquitecte M. J. Raspall. L'expansió comercial de la ciutat també estigué afavorida per les bones vies de comunicacions, amb el nou traçat de la carretera de Barcelona - Vic i l'arribada del ferrocarril el 1854.

La reforma de l'Ajuntament (1902 - 1904), de l'arquitecte Simó Cordomí, a la plaça de la Porxada, és la primera intervenció que podem considerar d'estil modernista, tot i les clares reminiscències neogòtiques. Poc després, el 1907, Manuel Joaquim Raspall va ser nomenat arquitecte municipal i, des d'aquest moment, la seva vinculació amb la vila va ser constant. El mateix any va construir la Casa Clapés, al número 14 de la plaça de la Porxada, una punyent manifestació del nou gust al bell mig del centre de la ciutat. Hi destaca el gran finestral del pis superior amb un arc que recorda l'arquitectura belga. La relació d'obres de Raspall ha estat documentada amb el material que es conserva a l'Arxiu Municipal per Lluís Cuspinera. Encara es conserva la Casa Rocaverda de Furnó (1913), però la pressió urbanística ha fet desaparèixer altres obres: la Casa Pibernat (1908), la Casa Lloret (1911) o la Casa Concustell (1913). Totes aquestes obres anaven signades per E. Balcells, arquitecte de Cerdanyola, perquè Raspall no podia construir obra privada en ocupar el càrrec d'arquitecte municipal.

Tot i que es situa fora del límit cronològic que ens ocupa, val la pena destacar que Granollers va tenir un moment de fort creixement en els anys 20, en el període en què Francesc Torras i Villà va ser diputat pel districte. Torras va promoure importants intervencions com la remodelació de la plaça de la Corona, segons projecte de Raspall, entre 1926 i 1929, i la remodelació de l'antic Hospital de Sant Domènech com a Biblioteca Francesc Tarafa (1926), realitzada pel mateix arquitecte amb extrema cura i sensibilitat.