A la ciutat de La Unión, el Modernisme i l'eclecticisme van venir de mans de l'auge miner, una indústria que va generar el sorgiment d'una nova manera d'edificar associada a les noves idees de l'època. Ens trobem amb una ciutat per fer, emancipada de Cartagena el 1860 i amb uns increments demogràfics exponencials. Els empresaris miners, majoritàriament propietaris de mines, van acumular enormes sumes de diners i van voler deixar la seva empremta, entre altres formes, a través de l'arquitectura, bé amb la construcció de les seves pròpies residències en els nuclis urbans i extraurbans o amb altres edificis públics o privats.
En l'últim quart del segle XIX la rica burgesia de La Unión va aixecar edificis afins al vessant modernista de l'època, amb característiques que van fer d'aquest nou estil un corrent renovador. L'acer, el vidre, el ferro, les ornamentacions associades a la naturalesa, la modernitat o l'exotisme conformen aquests edificis, que es van erigint d'acord amb la riquesa minera local i on destaca la influència mútua que va haver-hi amb la veïna ciutat de Cartagena.
Víctor Beltrí i Pedro Cerdán van ser els màxims exponents del Modernisme a La Unión. Edificis com la Casa del Piñón, l'edifici Rentero, l'Antic Mercat Públic, l'edifici El Progreso, la Casa Cortés, la Casa de Celestino Martínez o la Casa del Tío Lobo de Portmán són alguns dels vestigis d'aquesta època que segueixen dempeus.
La Casa del Piñón va ser construïda el 1905 per l'arquitecte Pedro Cerdán. Està declarada BIC des de 1987 i es pot catalogar com a modernista/eclèctica. Es tracta d'un edifici de tres pisos i planta en forma de L. A la façana, cada nivell es resol d'una manera diferent. L'edifici va ser reformat íntegrament per l'arquitecte Martín Lejárraja i des de l'any 2008 és la seu de l'Ajuntament de La Unión.
L'Antic Mercat Públic alberga des de l'any 1978 el prestigiós Festival Internacional del Cante de las Minas, de flamenc. Està declarat BIC des de 1975 i es pot catalogar com a modernista/eclèctic. L'obra, projectada el 1903 per l'arquitecte Víctor Beltrí i dirigida per Pedro Cerdán, es va acabar l'any 1907. L'edifici és de planta de creu llatina, de braços desiguals, en l'encreuament dels quals s'aixeca la coberta metàl·lica de forma octogonal que recolza sobre una estructura esvelta de fosa. L'edifici està rematat en els pilars per formes punxegudes que emergeixen de motius vegetals que n'accentuen la singularitat i monumentalitat.
La Casa Cortés és un edifici de dues plantes organitzat en tres eixos, amb balcons de reixeria i barana corba en tres sectors que coronen la composició. La seva construcció data de 1906. Situada al carrer Mayor de La Unión, va ser un encàrrec de Pascual Conesa Martínez a l'arquitecte Víctor Beltrí. Es presenta com un exemple del Modernisme local d'arrel catalana. En 2016 va ser restaurada.