Szecesszió és el nom que rep el Modernisme a Budapest. Després de la revolució i la guerra de la independència de 1848-1849, el període de resistència nacional va finalitzar amb l'acord de 1867 entre Àustria i Hongria, moment en què el país recupera el seu estatus de regne i neix l'Imperi austrohongarès. El període tranquil entre 1867 i 1914 marca l'apogeu de Budapest, que es va crear a partir de la unió de tres zones: Óbuda (Antic Buda), Buda i Pest. Des d'aleshores s'inicia una rivalitat amb Viena que culmina el 1896 amb la celebració del mil·lenari que commemorava l'arribada dels magiars a la conca carpàtica. La celebració va anar acompanyada de grans obres públiques a tot el país i d'una gran exposició nacional sobre art i ciència. L'impressionant creixement de la ciutat requeria una autoritat de planificació urbana ben organitzada: el Consell d'Obres Públiques, un cos administratiu que va planificar la construcció de districtes sencers i d'espais públics a Budapest.
L'any 1896 també es pot considerar l'inici del Modernisme a Budapest, amb la inauguració de l'Escola i Museu d'Arts Aplicades (1893-1896), obra d'Ö. Lechner, un experiment arquitectònic per a un edifici d'"estil hongarès" en el qual es barregen elements i ornaments inspirats en l'art popular hongarès i d'altres d'origen hindú i persa. L'ús d'elements orientals en un clar intent de crear un "estil nacional" vol ajudar a recordar l'origen asiàtic del poble magiar. Del mateix arquitecte destaquen la Caixa Postal Principal (1899-1902) i l'antiga Vil·la Balázs Sipeky. Altres arquitectes també se sumen a aquest intent, emprant però elements de l'arquitectura popular de Transsilvània, com veiem en els pavellons del Zoològic de Budapest (1908-1909), dels arquitectes K. Kós i D. Zrumecky, membres dels "Joves", un grup de joves arquitectes que utilitzaven estructures pures de l'arquitectura tradicional hongaresa amb una decoració ornamental limitada.
La influència de la Secession vienesa queda reflectida en alguns edificis com el Palau Gresham (1907), de Z. Quittner i J. Vágó; l'Acadèmia Nacional de Música (1904-1908), de K. Giergl i F. Korb; l'Hotel-Balnerari Gellért (1911-1918), d'A. Hegedüs, I. Sterk i A. Sebestyén, i en l'obra de B. Lajta (1873-1920), que incorpora el maó vist en l'Institut Jueu per a Invidents (1905-1908). Lajta va ser inicialment un seguidor de Lechner, però després dels seus llargs viatges per l'estranger i per Hongria -sobretot per Transsilvània, on va examinar l'arquitectura tradicional popular- va esdevenir el fundador i principal representant del moviment arquitectònic modern a Hongria. A la façana de l'antic Banc Török (1906), de H. Böhm i A. Hegedüs, hi podem admirar els sumptuosos mosaics de M. Róth, que representen una escena al·legòrica de la història hongaresa. L'edifici té una estructura d'acer i vidre, típica del Moviment Modern, que presenta un coronament de perfil ondulant.
En el capítol de les arts aplicades destaca la ceràmica de la factoria Zsolnay de Pécs, que cobreix les teulades i els coronaments dels edificis, així com els vitralls del taller de M. Róth, i l'escultura aplicada de G. Maroti. Cal esmentar també la fundació de la Colònia d'Artistes de Gödöllö, on pintors, escultors, arquitectes i artífexs treballaren conjuntament a la recerca de l'art total. L'objectiu principal de la Colònia d'Artistes Gödöllö, dirigida per A. Körösföi-Kriesh, era la recreació de la unitat entre vida i art.