La Ruta Europea del Modernisme aplega governs locals i altres institucions en la voluntat de protegir, promoure i difondre el patrimoni Art Nouveau. Si bé es tracta bàsicament d’un patrimoni tangible –elements físics d’un interès i una bellesa artística i arquitectònica destacats–, té també un aspecte intangible, en la mesura que encarna i ajuda a explicar i a entendre la història recent i la idiosincràsia de les nostres comunitats.

Així doncs, per explorar a fons i donar a conèixer el valor del patrimoni Art Nouveau, un congrés organitzat per la Ruta Europea del Modernisme no podia limitar-se a l’anàlisi i la interpretació del patrimoni tangible, sinó que havia d’anar més enllà i endinsar-se en la realitat de les comunitats que el van crear. En concret, l’estudi d’aspectes de la creació d’aquest patrimoni que no eren del domini públic o, fins i tot, que els sistemes de comunicació de l’època van ocultar, pot ser una aportació valuosa per comprendre més globalment el fenomen de l’Art Nouveau.

En aquesta segona edició del Congrés Internacional coupDefouet vam proposar l’examen d’un aspecte que ha estat molt poc estudiat, per no dir gens: la importància de la contribució de les dones artistes al desenvolupament de l’Art Nouveau. Això és: les dones com a artistes, les dones com a creadores, les dones com a promotores i protagonistes de l’Art Nouveau.

Coincidint amb això, també volíem revisar la representació estètica i ideal de la feminitat en l’Art Nouveau, amb noves aportacions sobre aquesta qüestió ja àmpliament estudiada i interpretada.

Una altre eix sobre ciutats Art Nouveau poc conegudes, on vam descobrir centres creatius dels segles XIX i XX que fins ara no havien estat gaire promocionats, i la secció ja tradicional sobre recerques en curs en què vam acollir presentacions tant d’investigadors veterans com joves, van completar els eixos temàtics del programa.